Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre aspectes clau de l’actualitat política espanyola als articles “El ‘caso Puigdemont’ y el diálogo entre tribunales”, que va aparèixer al diari digital The Objective el passat 12 d’octubre, i “La insoportable levedad de la Fiscalía General del Estado”, publicat al portal Artículo 14 el 29 d’octubre.
A “El ‘caso Puigdemont’ y el diálogo entre tribunales”, l’acadèmica refereix dues sentències recents en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea deixa clar que el dret sí que pot corregir les decisions polítiques. En concret, les referides a l’acord agrícola i pesquer de la Unió Europea amb el Marroc i la concessió d’asil polític a les dones afganeses que ho sol·licitin. En aquesta mateixa línia, el tribunal ha desestimat el recurs de cassació de Carles Puigdemont i Toni Comín, i ha ratificat que no poden ser considerats diputats europeus. “L’Estat de dret preval en tot cas. De la mateixa manera que ha de prevaler en l’àmbit intern, atès que, rebuda la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Puigdemont i Comín centren ara el seu interès pel que pugui decidir el Tribunal Constitucional sobre la inaplicabilitat de la llei d’Amnistia, en concret del delicte de malversació, decidit pel Tribunal Suprem espanyol el 30 de setembre del 2024, ratificat en dues interlocutòries separades malgrat els recursos interposats per les parts, el ministeri fiscal i l’Advocacia de l’Estat“, assenyala l’experta.
Per la seva banda, a “La insoportable levedad de la Fiscalía General del Estado”, Freixes aborda la polèmica figura del fiscal general de l’Estat. “Portem diversos anys amb nota negativa a l’Informe sobre l’Estat de Dret de la Comissió Europea amb relació al fiscal general de l’Estat. Considera la Comissió que cal garantir la seva independència dels poders polítics, especialment respecte del Govern, i que caldria que el seu mandat no coincidís amb el de la legislatura. Aquestes consideracions han anat caient en sac trencat, en un sac amb cada vegada més forats, que qüestionen de manera incontrovertible la imparcialitat i la independència que, com a instrucció integrada en el poder judicial per exprés mandat constitucional, haurien de constituir el frontispici de la seva regulació i la seva praxi”, inicia la jurista la seva argumentació.
Per a la vicepresidenta de la RAED, caldria reforçar la independència del fiscal general mitjançant algunes reformes al seu Estatut Fiscal i, sobretot, en un canvi de pràctica política. Tot i que a qui competeix pronunciar-se jurisdiccionalment sobre l’existència o no de delicte en la causa oberta pel Tribunal Suprem contra l’actual fiscal general, la resta de desafortunades actuacions i manifestacions orals que hem constatat en aquesta institució reforcen el dubte raonable existent entorn de si ha de romandre o no en el càrrec.
