“Els textos cervantins posen de manifest que ungüents elaborats amb una excusa ritual o satànica tenien fins recreatius i lúdics”
Francisco López Muñoz, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el 20 de febrer de 2018 a la seu de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina la conferència “Pomadas y ungüentos de bruja en la literatura del Siglo de Oro”, en la qual va analitzar l’entorn màgic del món de la bruixeria des de la perspectiva de l’ús extraterapèutic d’agents psicotròpics mitjançant els principals autors del Segle d’Or, fonamentalment Miguel de Cervantes i Lope de Vega.
Després d’una anàlisi del fenomen de la bruixeria i les característiques diferencials de la mateixa a l’Espanya Áurea, va repassar els principals agents emprats en l’elaboració d’aquestes pomades, destacant les plantes al·lucinògenes de la família de les solanaceae (jusquiam, mandràgora, belladona, estramoni…), al costat d’altres ingredients de procedència animal, com substàncies obtingudes de certs amfibis com ara gripaus, molt presents en la simbologia associada a la bruixeria. També va abordar l’estudi de les possibles fonts documentals d’aquests literats en matèria farmacològica, destacant el Dioscórides comentat per Andrés Laguna i la Història Natural de Plini el Vell i les seves edicions comentades per part d’alguns autors coetanis.
Especial atenció va rebre la novel·la exemplar El coloquio de los perros, en què Cervantes descriu magistralment els efectes psicotròpics de les barreges d’agents al·lucinògens administrats per via tòpica (viatges extracorporis, al·lucinacions visuals, sensacions plaents…), d’una forma molt similar a l’efectuada pel professor de teologia tomista de la Universitat d’Alcalá Pedro Ciruelo i pel metge segovià Andrés Laguna. El ponent va indicar que “els textos cervantins posen de manifest un fet que avui podria semblar evident, i és que en múltiples ocasions aquests ungüents podrien haver estat elaborats, amb l’excusa ritual o satànica, amb fins evidentment recreatius i lúdics”.
La conferència va concloure afirmant que l’ús de les obres científiques per part dels literats del Segle d’Or “com a eina referencial i documental no suposa cap minva de la creativitat artística d’aquests autors, com es podria pensar des de plantejaments reduccionistes, sinó tot el contrari: una aproximació de la ciència a la literatura per primera vegada en la història de les lletres espanyoles”.
