Propostes contra el canvi climàtic

José María Baldasano
Catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, consultor de el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’informe que ha enviat a la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya com a expert independent a petició d’aquest organisme constituït el passat mes de juliol.

Informe sobre el canvi climàtic

Clarificació prèvia

Estem actualment en un canvi climàtic, que té dues característiques pròpies molt especials, està sent forçat per l’espècie humana en un període de temps curtíssim fora d’escala geològica i climàtica coneguda. Per aquestes especials característiques s’ha convertit en una emergència climàtica. “L’actual canvi climàtic” és el problema, el terme “emergència climàtica” indica la situació temporal urgent de resposta a aquest problema.

Diagnòstic

Dècades de mesures i investigacions científiques sobre el clima permeten concloure clarament, sense discussió, que:

• Les temperatures globals de l’atmosfera i dels oceans estan pujant, especialment a la zona àrtica. Les temperatures continuaran augmentant. L’escalfament induït pels éssers humans es superposa a un clima naturalment variable, l’augment de temperatura no ha estat, i no serà, uniforme o parell per tots els països o amb el temps.
• Un recent estudi del glaciòleg Jordi Camins apunta que des de l’era preindustrial fins ara l’augment de la temperatura a les cotes altes de Pirineu seria de 2,9ºC, molt per sobre de l’augment de 1,1ºC a escala global. Resultat equivalent als trobats en altres zones de muntanya. També estima que, si es manté la tendència actual, en 2040 ja no quedarà cap de las 20 glaceres que encara sobreviuen als Pirineus i que cap al 2050 desapareixerien també les congestes de gel en el qual s’haurien convertit aquestes glaceres.
• Les mesures de temperatura de l’aigua de mar davant de les illes Medes, des de fa anys, a nivell de la costa de Catalunya ho estan corroborant, no només en superfície sinó també en profunditat, la qual cosa és molt més greu.
• L’oceà s’ha escalfat progressivament des de 1970 i ha absorbit més del 90% de l’excés de calor acumulat per el sistema climàtic. Des de 1993, la taxa d’escalfament dels mars s’ha duplicat, i des de 1982, les “onades de calor” dins el mar s’han duplicat en freqüència i intensitat. A més, a l’absorbir més CO2, les aigües s’estan tornant més àcides i perden l’oxigen vital per als ecosistemes que l’habiten.
• En les últimes dècades, l’escalfament global ha reduït el volum de gel de la criosfera del planeta, amb pèrdues significatives en les capes de gel i de les glaceres, el que provoca una forta reducció en la cobertura de neu de les muntanyes. També s’ha reduït el gel marí de l’Àrtic i la temperatura que afecta al ‘permafrost’. Això genera greus impactes negatius com la pujada del nivell de la mar, els recursos hídrics i la seva disponibilitat, en la qualitat de l’aigua, … S’espera que l’oceà Àrtic es quedi sense gel a l’estiu cap a mitjans d’aquest segle XXI.
• El nivell global de la mar continua augmentat, amb una acceleració en les dècades recents, per la dilatació tèrmica dels oceans i mars i per pèrdua contínua del gel de les glaceres i de Groenlàndia. El nivell de la mar ha augmentat 4,8 mil·límetres per any de mitjana en els últims 10 anys, una taxa molt més alta que en les 2 dècades anteriors. S’espera en aquest segle XXI un augment mitjà del nivell de mar d’1 m. Les zones costaneres ja estan patint una forta pressió, potenciades per les marejades.
• La durada de la temporada sense gelades i la corresponent temporada de cultiu s’ha incrementat des de la dècada de 1980. Es preveu que la temporada de cultius continuï perllongant-se.
• La intensitat, freqüència i durada dels huracans de l’Atlàntic Nord, així com la freqüència dels més forts (de categories 4 i 5), s’ha incrementat des de principis de la dècada de 1980. La relativa contribució de l’activitat humana i de les causes naturals amb aquests augments segueix sent incerta. Es prediu que les taxes de precipitacions i d’intensitat de les tempestes associades amb huracans augmentaran a mesura que el clima continuï escalfant-se, especialment als oceans.

Hi ha diversos punts d’inflexió climàtica que generen un fort nivell d’inquietud:

• El col·lapse de les grans masses de gel, especialment de la zona àrtica, pel desglaç de Groenlàndia.
• L’enfortiment dels processos de retroalimentació positiva, tant els d’amplificació lenta com ràpida.
• L’escalfament global continuat i a llarg termini si no hi ha una urgent i ràpida reducció d’emissions.
• Els canvis a gran escala en la circulació oceànica (circulació termohalina). Ja hi ha indicacions clares de l’afebliment de l’enfonsament d’aigua a la zona de l’Atlàntic Nord (AMOC).

Aquest somer diagnòstic es deriva dels següents informes:

Informes del Intergovernmental Panel on Climate Change –FAR, SAR, TAR, AR4 y AR5- (IPCC) https://www.ipcc.ch/
Informes sobre el canvi climàtic a Catalunya (http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallarticle/Tercer-informe-sobre-el-canvi-climatic-aCatalunya-00003).
Informació que pot ser trobada i contrastada en les següents pàgines web:
UE Copernicus: https://climate.copernicus.eu/
EEA (European Environmental Agency): https://discomap.eea.europa.eu/Index/
WMO (World Meteorological Organization): https://public.wmo.int/en/our-mandate/climate
NASA The Effects of Climate Change: https://climate.nasa.gov/effects/
NOAA climate: https://www.climate.gov/
A pragmatic guide to state of Climate Change: https://www.tmrow.com/climatechange.html

La seva incidència al temps

És molt important ser conscients, que l’actual alteració climàtica es realitza mitjançant processos de tipus exponencial, no lineal, amb processos que són majoritàriament de retroalimentació positiva, és a dir, que s’amplifiquen i especialment s’acceleren en el seu desenvolupament en el temps. És a dir, no és una cosa que vindrà en els anys futurs, sinó que ja és aquí. La fase inicial del procés ja l’hem consumit, el procés ja s’està accelerant i els efectes es van agreujar cada vegada més.

La causa principal és l’acceleració de l’activitat humana

La gran acceleració en creixement de població i d’activitat econòmica que es va produir a partir de l’any 1750, des del descobriment de la màquina de vapor, però especialment a la segona meitat de segle XX, ens ha portat a desajustar el cicle del carboni, mitjançant l’ús desaforat dels combustibles fòssils, com a conseqüència del model energètic adoptat, complementat per processos de desforestació -mitjançant l’incendi de les selves equatorials: Amazonià, Àfrica central, Sud-est asiàtic-, que es converteixen en una altra font d’emissió de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle CH4 i N2O especialment.

Projecció de futur

S’ha portat a terme una projecció a futur fins a l’any 2050 de l’evolució de la temperatura i la precipitació mitjana anual per a Catalunya, resultats obtinguts amb una resolució de mallat de 10×10 km2, considerant diferents escenaris d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. El període d’anys de 1970 a 2000 s’ha fet servir per efectuar el control de la simulació, i a partir de l’any 2001 s’ha verificat any a any la projecció climàtica amb les dades observacionals corresponents -un acumulat de vint anys-, que estan confirmant clarament la tendència mitjana de l’augment de la temperatura de l’aire i de la disminució de la precipitació. Aquests resultats es corresponen al projecte: Simulacions regionalitzades dinàmicament a 10 km de resolució (ESCAT-2012).

Resultats que han estat confirmats en el projecte: Projeccions regionalitzades estadísticament a 1 km de Resolució (ESCAT-2020). Tots els escenaris presenten una tendència estadísticament significativa per la temperatura mitjana anual entre +0,7 i +2,1 ºC en els propers 45 anys i un augment de la variabilitat interanual. Les projeccions per a la precipitació no són tan robustes, però sembla haver-hi una tendència a una disminució general de la precipitació mitjana anual, aquesta disminució seria molt important a l’estiu al conjunt del país, i considerable a la tardor per a la zona litoral i prelitoral.

Conseqüències

Una zona especialment sensible a l’actual canvi climàtic és la zona mediterrània, i en conseqüència a Catalunya, que ja suporta i haurà de suportar canvis climàtics severs. Els fenòmens associats al clima que abans tenien lloc amb una taxa de freqüència baixa o limitada, s’estan convertint en esdeveniments freqüents o molt freqüents de major intensitat i amb una taxa de recurrència cada vegada més gran. Això afecta especialment a la zona mediterrània, el que agreuja els riscos. Els esdeveniments meteorològics seran cada vegada més abundants, més freqüents i més extrems. Catalunya, dins de el marc peninsular ibèric i sud europeu, s’enfronta principalment als següents canvis:

• Un augment de les temperatures, amb un major nombre de nits tropicals (temperatura mínima nocturna >20ºC)
• Un augment de situacions de sequeres
• Un augment de les onades de calor
• Un augment dels incendis
• Un major nombre i magnitud de les marejades, amb greus conseqüències per inundació a les zones costaneres, amb un augment dels processos d’erosió (recordem la borrasca Glòria a principis d’aquest any 2020 com a mostra)
• Pujada progressiva del nivell de la mar, també amb greus conseqüències a les zones costaneres, i especialment a la zona de delta de l’Ebre
• Menys precipitació, més evapotranspiració, i en conseqüència menys escorrentia, és a dir menys disponibilitat d’aigua, amb un major estrès hídric. El que també afectarà la qualitat de les aigües i a l’estat ecològic i de funcionament dels ecosistemes
• El patró de precipitació serà cada vegada més tempestuós, amb major risc d’avingudes
• Menys neu al Pirineu, el que implica menys capacitat d’emmagatzematge d’aigua a les muntanyes, que es tradueix al seu torn en una menor disponibilitat d’aigua en el període estival
• Aquesta reducció de la disponibilitat hídrica afectarà a la producció d’energia hidroelèctrica
• Augment de vulnerabilitat de les masses forestals
• Reducció del PIB, a causa d’aquest conjunt d’impactes climàtics considerats, de l’ordre del 2-3% anual.  Actualment a causa de la contaminació de la qualitat de l’aire el Banc Mundial considera per a Espanya una pèrdua de l’ordre del 3,5% anual

Solucions

La solució ha de venir de decisions polítiques locals, regionals i globals i d’un canvi de l’actual model socioeconòmic-energètic. De l’esforç conjunt dels governs, les autoritats municipals, del sector privat, de la societat civil i altres organitzacions per tal de desenvolupar conjuntament i de forma accelerada solucions ambicioses en les següents àrees:

• Transició energètica global cap a energies renovables, afavorint l’autoconsum, que realitzi una reducció total de les emissions, la Unió Europea marca un objectiu de neutralitat en carboni per a l’any 2050, amb un objectiu previ per a l’any 2030
• Creació d’infraestructures resilients
• Adaptació de les ciutats a un model sostenible i resilient
• Establiment d’una agricultura sostenible
• Establir progressivament un sistema de transport de zero emissions, mitjançant la seva electrificació
• Plans d’adaptació als impactes climàtics, especialment del conjunt d’elements que conformen el nostre sistema d’infraestructures (sistemes de generació elèctrica, sistemes de comunicació i transport, regadius, abastament d’aigua, de protecció i ordenació urbanística, etc.)
• Convergència d’un finançament públic i privat per aconseguir una economia de zero emissions netes de gasos d’efecte hivernacle
• Fomentar la reforestació, amb l’objectiu d’augmentar la captació del CO2 atmosfèric
• Pla de seguiment del desenvolupament del canvi climàtic i dels seus impactes

Conclusions

S’ha de ser conscient que és impossible revertir la dinàmica de l’actual canvi climàtic, i efectivament s’està en una situació d’emergència climàtica. Catalunya ja està veient-se afectada de forma molt important, i ho estarà més en un futur immediat. Catalunya es troba en una zona territorial molt vulnerable a l’actual canvi climàtic. Això implica que hem d’adoptar i aplicar, el més aviat possible, una política que ha de ser prioritàriament tant de mitigació, és a dir, de reducció de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, com més aviat millor, com d’adaptació per esmorteir i limitar al màxim els seus efectes negatius.

Barcelona, 22 de novembre del 2020