Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el 9 octubre passat al Saló d’Actes de la Facultat de Filosofia de la Universidad de Sevilla la conferència “Principio de legalidad y principio democrático en el Estado de Derecho”. L’acte va estar organitzat pel Seminari de Pensament Grec i Interculturalitat d’aquesta facultat amb el reconeixement del Programa de Doctorat en Filosofia i va ser presentat per Antonio Hermosa, catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts i Història de la Filosofia de la Universitat de Sevilla.
La vicepresidenta de la RAED va explicar com després de la Segona Guerra Mundial i la derrota dels totalitarismes van aparèixer els tres conceptes que devien marcar des de llavors les democràcies: l’Estat de Dret, la democràcia i el principi de legalitat. En aquesta línia, el Congrés de la Haia del 1949 va determinar formalment que els règims democràtics havien d’estar fonamentats a l’Estat de Dret, la democràcia, l’imperi de la llei i la Declaració dels Drets Humans, sense que es pogués donar amb legitimitat un sistema on l’Estat de Dret fos només formal, apartat dels altres condicionants. “No tots els països que tenen llei són Estats de Dret. Això que sembla molt clar moltes vegades és posat en dubte. Es considera que la democràcia ha d’estar per sobre de la llei”, va explicar Freixes.
L’experta va apel·lar també al principi de legalitat democràtica, assegurant que no val qualsevol cosa que es pugui anomenar llei o ha de ser legítima, ja que s’ha de redactar d’acord amb un procediment adequat i sense forçar l’Estat de Dret ni les seves institucions, per més que la legislació d’urgència vagi a càrrec dels governs amb un mínim control parlamentari. En aquest sentit, va destacar la il·legitimitat reconeguda a Espanya pel Tribunal Constitucional de les lleis de desconnexió i autodeterminació aprovades a Catalunya el 2017. Freixes va apuntar els límits i restriccions que han de regir sobre els sistemes legals.
Sobre els sistemes electorals també va destacar la paradoxa que Catalunya sigui avui dia l’única comunitat autònoma que no disposi d’una llei electoral pròpia i segueixi adoptant la fixada en la transició i que, per finalitats polítiques, l’actual Estatut d’Autonomia impedeixi que la distribució de vots per circumscripcions es modifiqui sense dues terceres parts del Parlament de Catalunya. Aquest sistema, va assenyalar, fa que avui un vot de la circumscripció de Lleida valguin el mateix en la distribució d’escons que tres dels de la circumscripció de Barcelona. Als Estats Units, va recordar, el Tribunal Suprem va anul·lar pel mateix motiu el sistema electoral d’Alabama després de la queixa d’un elector i, a continuació, el de cinc estats més.
Dra. Teresa Freixes
Com a figures informals i dubtosament democràtiques, va assenyalar com a exemples l’anomenada Taula de Diàleg entre els governs d’Espanya i Catalunya o la figura de l’Eurogrup de la Unió Europea. Per a Freixes, ni la Constitució, ni cap estatut d’autonomia o cap altra llei, espanyola o catalana o de qualsevol altra comunitat autònoma, atorguen cap mandat a una taula com aquesta, els acords de la qual no poden vincular ningú en no derivar de les institucions ni tenir un marc competencial que les enquadri, “per més que el comunicat que va ser emès en acabar la primera reunió que la taula va fer afirmi que és una taula de ‘diàleg, negociació i acord'”, va assenyalar la vicepresidenta de la RAED. La catedràtica va insistir que en un model d’Estat dissenyat per la Constitució Espanyola no es poden condicionar l’estructura, la funció o el contingut de les competències constitucionals al que es negociï en una taula que no té regulació jurídica ni està institucionalitzada.
D’altra banda, l’acadèmica va explicar que l’Estat de Dret és un dels valors de la Unió Europea fixat des dels seus primers textos legals fins a arribar al Tractat de Lisboa. “Aquesta Unió que sempre hem definit com a comunitat de Dret acull estructures jurídiques pròpies dels estats moderns que la fan molt més que una comunitat de caràcter bàsicament econòmic”, va assenyalar. L’Estat de Dret a la UE, així mateix, obliga els estats que desitgin entrar a la Unió a respectar els seus valors i, a més, inclou un procediment de sanció per la violació d’aquests valors. Freixes va explicar que quan un partit d’ultradreta va entrar al Govern d’Àustria l’any 2000, el país va estar suspès a les institucions europees durant uns mesos, fins que es va comprovar que la política d’Àustria no suposava una amenaça. Això va passar llavors de facto, però ara ja hi ha un article als reglaments de la Unió Europea que regula aquest tipus d’actuació que pot portar a la reclusió de l’estat afectat a la presa de decisions dels organismes europeus.
