Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta l’obra “Hombres y sombras. Contra el feminismo hegemonico” (Ed Libros), que escriu al costat d’altres autors de la talla de Carmen Posadas, Mónica Oriol, Félix Ovejero, Pablo de Lora, Rebeca Argudo, Alfonso Miguel Gañán Calvo i Sofía Rincón. La també escriptora Miriam Tey està al càrrec de l’edició. El llibre, que va sortir a la venda el passat 11 de novembre, no pretén ser un al·legat antifeminista, sinó una proposta per reflexionar sobre l’ideari i les estratègies d’aquest feminisme hegemònic i frontista.

“Si el feminisme té com a objectiu la igualtat davant de la llei, però també els que posseeixen el poder, sembla necessari explorar altres vies per obternir-lo, sense entretenir-se en símbols que habitualment ho impedeixen. La proposta dels textos que llegiran tenen l’ambició de bregar amb idees i posar-les en comú en la confiança de despertar consciències; tracta d’interpel·lar a aquest feminisme hegemònic i anacrònic plantejant altres estratègies per aconseguir que les dones accedeixin al poder, en el cas que aquestes decidissin apostar per obtenir-lo”, s’assegura a la presentació de l’obra.

Per a Tey, “el deliri d’una part del feminisme actual, hegemònic als mitjans de comunicació i de la política, respon a una ideologia totalitària i sectària que ha imposat un model violent i injust amb el qual moltes dones, malgrat reconèixer que encara queden terrenys per conquerir, no ens sentim reflectides”. Això la va portar, explica al pròleg, a proposar a Félix Ovejero una reflexió sobre aquesta situació que no va ser sinó el germen d’ “Hombres y sombras”, un títol triat per la seva analogia amb l’expressió caricaturesca “hombres y hombras”.

Freixes escriu el capítol “La máscara y la manipulación. Interrogantes acerca de cómo afrontar el debate sobre el sexo/género”, on desconstrueix els rols artificials i forçats que imperen en les societats occidentals “políticament correctes” per assumir una igualtat sense complexos.