Pedro Clarós, acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar durant el IV Acte Internacional-Congrés Europeu d’Investigacions Interdisciplinàries de la RAED, que es va celebrar el passat mes de juliol a diverses capitals de la Mediterrània, el treball “El origen de la voz del hombre: ¿Desde cuándo, cómo y por qué el hombre habla?”, un complet i didàctic acostament a la conversió de la fonació en llenguatge.
L’acadèmic explica com els principals estudiosos en l’evolució humana situen l’origen del llenguatge en fa uns tres milions d’anys, moment en què els ancestres de l’homo sapiens van començar a mantenir una posició erecta i es van especialitzar en un tipus de relació i alimentació diferent a la d’altres espècies de les quals provenen, entre d’altres, la dels actuals ximpanzés, amb els que l’home comparteix més d’un 98% de càrrega genètica. En aquest punt, Clarós destaca com el 2001 es va trobar el gen FOXP2, que va permetre el desenvolupament del llenguatge oral en l’home junt amb les seves pròpies particularitats biològiques.
Gran coneixedor de tota la historiografia sobre l’origen del cant així com de la cura de la veu al llarg de la història, Clarós repassa d’una manera àgil i entretinguda l’ús de la veu com a instrument, individual o coral, al llarg de civilitzacions, cultures i pobles. Així mateix explica l’evolució de la medicina i l’anatomia en relació a la veu i el cant, per concloure com en tots els racons del món i al llarg dels segles l’ús musical de la veu ha estat fonamental.
Clarós atresora una dilatada trajectòria professional i científica que l’han portat a ser un dels otorinolaringòlegs de referència a Espanya i Europa, requerit per grans institucions com el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. L’acadèmic va fundar i dirigeix a Barcelona la Clínica Clarós, on lidera tractaments pioners, i dedica part dels seus esforços i coneixements a la Fundació Clarós, una institució que impulsa nombrosos projectes solidaris en països en vies de desenvolupament.
