Dr. Alfredo Rocafort
Alfredo Rocafort, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, membre de la Junta de Govern de la Fundació Independent, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (RACEF) i acadèmic de número i president de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), ha publicat l’obra “Emergencias y eclosión del poder mundial”,amb motiu del seu reconeixement com a doctor honoris causa per la Universitat Catòlica de la Nova Espanya de Miami (Florida) i per la Casa Gentilícia Feigenblatt, que li va imposar el seu Gran Collar dins del marc de la Trobada Acadèmica Internacional de Las Palmas, celebrada el mes d’octubre passat a la capital canària per l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i la RAED.
El llibre, que porta per explícit subtítol “Transformaciones estratégicas en el orden global contemporáneo”, és un ampli i documentat desenvolupament de la ponència “Hacia un liderazgo europeo del siglo XXI”, que el mateix Rocafort va presentar el novembre a la vintena edició del Seminari Internacional de Barcelona de la RACEF, celebrat sota el títol genèric “Un nuevo proyecto europeo para un nuevo orden mundial”. L’autor hi va defensar la premissa que Europa no és una geografia, sinó una consciència, i va apel·lar a la construcció d’un futur fonamentat als valors democràtics que han configurat el continent, demostrant que la intel·ligència i l’ètica poden superar la força de l’actual ordre internacional.
Per la seva part, a la Trobada Acadèmica Internacional de Las Palmas nombrosos acadèmics, docents i experts de reconegut prestigi internacional de les entitats participants van abordar temes com ara “La insostenibilidad del mundo actual”, “Posibilidades de cambio hacia la sostenibilidad”, “Situación de la gobernanza mundial”, “Gobernanza mundial de las Naciones Unidas”, “Planes estratégicos holísticos e integrales de desarrollo sostenible” i “Impactos de la aplicación de los planes estratégicos de desarrollo sostenible integral”. Les sessions van estar presidides pel rector de la universitat canària, Lluís Serra Majem, al seu torn acadèmic de número de la RAED; el president de l’acadèmia canària i també acadèmic d’honor de la RAED, Francisco González de Posada, i el mateix Rocafort.
Al llarg de vuit capítols avalats per nombroses dades d’organisme oficials, Rocafort repassa l’actual crisi de l’ordre internacional, que oscil·la de l’hegemonia de blocs que ha marcat la història contemporània i, en particular, la del segle XX, a la fragmentació. Així mateix aborda les noves emergències globals que obliguen a redefinir els clàssics conceptes de sobirania, seguretat i interdependència i les noves formes de poder, ara protagonitzades per actors no estatals i definides per la tecnologia i la narrativa. En aquest punt introdueix la crisi de la democràcia i l’auge de nous populismes i autoritarismes adaptatius, el que defineix com a multipolaritat asimètrica i disputes de legitimitat i s’atura a nous escenaris geopolítics com l’Àfrica o el denominat Sud Gobal, on es produeixen diversos conflictes invisibilitzats per cridar al gran i peremptori desafiament de pensar el poder al segle ХХІ.
“No ens trobem davant una simple mutació d’equilibris entre potències, com ha passat en altres moments de la història, sinó davant un canvi qualitatiu a la manera mateixa de comprendre i exercir el poder. El poder ja no rau únicament en els estats ni s’expressa només a través de la força militar o del control dels mercats. Avui, el poder és més fluid, més fragmentat, més simbòlic i més tecnològic, i el seu exercici requereix una lectura complexa i multidimensional. En aquest context, dos riscos es perfilen amb claredat: el primer és el replegament cínic, que assumeix la impossibilitat de comprendre o transformar el nou escenari i opta per la resignació, l’oportunisme o l’aïllament estratègic. El segon és el fals universalisme, que insisteix a aplicar receptes caduques a problemes inèdits, negant-se a reconèixer la pluralitat d’actors, models i visions que avui coexisteixen i competeixen al món. Davant els dos perills, aquest treball proposa una alternativa basada en una ètica de la responsabilitat, entesa no com a simple actitud moral, sinó com a principi estructurant de l’acció política, acadèmica i institucional en temps de transició”, conclou l’autor.
