Josep Ignasi Saranyana
Professor emèrit de la Universitat de Navarra, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia d’Història, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques del Vaticà i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914
Monsenyor Ángel Suquía
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’entrevista que va mantenir amb el desaparegut cardenal Ángel Suquía al febrer del 2001 al domicili d’aquest a Sant Sebastià i que va publicar en una separata del volum 28, corresponent al 2019, de l’“Anuario de Historia de la Iglesia”, una publicació que el mateix Saranyana va dirigir entre el 1992 i el 2009. A l’àmplia conversa, Suquía recull amb detall nombrosos aspectes de la seva vida personal així com de la seva trajectòria pastoral. Tot i que va donar per bo el text després de la seva revisió, no va considerar procedent que es publiqués llavors per les nombroses referències personals i familiars que s’hi inclouen. Per aquest motiu aquest diàleg no va veure la llum fins més d’una dècada després de la seva mort.
A l’entrevista, Suquía recorda el seu entorn familiar plenament euskaldun, la seva prontísima vocació, els seus anys de formació als seminaris de Saturraran i Vitòria i l’enorme influència que va tenir la Guerra Civil en la seva joventut, ja que va haver d’interrompre els seus estudis en ser cridat a files. A l’Exèrcit bàsicament va fer classes d’alfabetització i, en acabar el conflicte, es va traslladar a Alemanya per fer cursos superiors de Litúrgia, que també va haver d’interrompre en esclatar la Segona Guerra Mundial. De nou a Vitòria, es va ordenar sacerdot el 7 de juliol del 1940 i amb tot just 24 anys va iniciar el seu sacerdoci en tres pobles de Àlaba, encarregant-se principalment dels joves, als quals va impartir exercicis espirituals durant sis anys. Del 1946 al 1949 va estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, becat pel Ministeri d’Afers Estrangers, on es va doctorar en Sagrada Teologia amb la tesi “La Santa Misa en la espiritualidad de san Ignacio de Loyola”, que va merèixer la màxima qualificació.
Dr. Josep Ignasi Saranyana
Suquía també rememora la seva consagració com a bisbe d’Almeria ja el 1966 i, tres anys després, com a bisbe de Màlaga. El 1973 va assumir l’Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la i a l’octubre del mateix any va ser designat conseller d’Estat. D’aquesta etapa, el cardenal es deté en un episodi que va marcar el seu episcopat: la petició de clemència per als processats de Burgos. “Al desembre de 1970 havia tingut lloc el procés de Burgos, que tant havia agitat l’opinió pública espanyola i mundial. És important recordar que cap grup, per així dir, que cap col·lectivitat espanyola havia condemnat tantes vegades ni tan clarament el terrorisme i la violència com els bisbes espanyols, tant individual com col·lectivament, tot i que alguns mitjans afirmessin el contrari per aquells anys. Amb tot, i per un deure de cristiana misericòrdia, l’Assemblea Plenària de l’Episcopat Espanyol va demanar al cap de l’Estat, l’1 de desembre del 1970, clemència per als processats de Burgos, perquè es temia el pitjor. En aquest marc, el dia 30 del mateix mes, sent ja bisbe de Màlaga, enviava un telegrama al cap de l’Estat, amb el següent text: ‘Amb angúnia suplico a vostra excel·lència que, en aquests dies de Nadal en què ha aparegut de nou sobre la terra la bondat de Jesucrist Salvador, tingui clemència amb tots els condemnats a pena de mort al procés de Burgos’. El dia 31, en conèixer-se la notícia de l’indult, dirigia un nou telegrama a Franco: ‘Amb profund goig agraeixo a la vostra excel·lència la gràcia de l’indult tan generosament concedida a tots els condemnats a pena de mort al procés de Burgos’. Importa destacar que havia demanat clemència, perquè no es podia demanar una altra cosa en aquell moment, i que agraïa l’indult”, assenyala el llavors bisbe.
El cardenal també recorda el paper de l’Església en la transició política a la democràcia i la transcendental visita de Joan Pau II a Espanya el 1982. El 12 d’abril de 1983, Suquía va ser traslladat a l’Arxidiòcesi de Madrid-Alcalá, on va impulsar la renovació del seu Consell Episcopal i diferents institucions i associacions eclesials, a més de crear el Patronat de l’Almudena. El papa el va nomenar cardenal el 25 de maig de 1985 i va ser l’únic espanyol convidat al sínode que va commemorar el vintè aniversari del Concili Vaticà II. Va ser elegit president de la Conferència Episcopal Espanyola el 1987 i va ocupar el càrrec fins a 1993. A l’capdavant d’aquesta institució, rememora la seva tasca.
“Gràcies a Déu, els documents promulgats en els anys de la meva presidència van tenir un gran impacte tant a la vida eclesial com a la vida civil espanyola, i van comptar amb una unanimitat poques vegades aconseguida abans. Vull destacar especialment un document: la instrucció pastoral ‘La verdad os hará libres’, del 1990, sobre les exigències de la moral cristiana. Els bisbes recordem en aquell important document que la moral cristiana no és una càrrega, que no és un jou pesat i difícil. És la vida nova, que permet desplegar totes les potencialitats d’humanitat i d’amor que hi ha a la persona humana”, conclou.
