Albert Estrada, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, membre de la Junta Directiva de la Societat Iberoamericana d’Estudis Numismàtics i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta el llibre “Francisco Paradaltas y Pintó. Un reformista barcelonés ante la moneda española del siglo XIX”, una completa biografia del gran reformista de les cases de moneda espanyoles isabelines. Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, va ser superintendent de les cases de moneda de Barcelona, Segòvia, Sevilla i Madrid i membre de la Junta de Moneda.
De família d’argenters, Paradaltas y Pintó es va formar a França i en tornar a Espanya es va integrar a la Casa de Moneda de Barcelona. Va escriure obres de reforma del sistema monetari i va introduir la Revolució Industrial a la fabricació de moneda al país. Va passar per totes les cases de moneda espanyoles per dur a terme la reforma. Va deixar un tractat inèdit que ara es publica per primera vegada i va ser l’autor del “Tratado de monedas, sistema monetario y proyectos para su reforma”, del 1847. “El llibre que ara publiquem reivindica un personatge completament oblidat que va ser capital en l’evolució de l’encunyació de moneda a Espanya”, explica l’acadèmic.
Estrada ja va presentar fa un any l’exposició “Francisco Paradaltas y Pintó. La recuperació d’una biografia oblidada” al vestíbul de la Biblioteca Joaquim Folch i Torras de Barcelona. “El fonament del que formalment podríem anomenar Projecte Paradaltas es troba en un petit fons documental custodiat al museu. En el cas que ens ocupa, es tracta d’un fons documental d’origen personal, unes quantes peces del trencaclosques de la vida del nostre protagonista.
Dr. Albert Estrada-Rius
Entre els documents hi ha, per exemple, el seu nomenament com a assajador de la Casa de la Moneda de Barcelona, un passaport per anar de Madrid a Segòvia, unes notes de comptabilitat i un enigmàtic manuscrit autògraf sobre la reforma monetària espanyola”, explicava en aquella ocasió.
“Calibrada la rellevància del personatge i la poca cosa que se sabia, estava clar que calia reivindicar un fons tan singular i ocult de museu. Dit i fet, els documents van ser objecte de dues iniciatives en el marc del XVII Curs d’Història Monetària Hispànica impulsat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya el 2013 sota el lema ‘Revolució industrial i producció monetària. La Seca de Barcelona i el seu context’: l’inventari i la seva descripció en dues publicacions, la corresponent al curs esmentat i en un article amb una revisió actualitzada de les notes biogràfiques de l’autor, un pas necessari de catalogació, estudi i divulgació”, va assenyalar l’estudiós a l’inici d’una investigació científica que ha acabat amb la publicació d’aquesta obra, referent a la història numismàtica espanyola.
