Dr. Jose Daniel Barquero - Pablo Neruda, infància, adolescència i joventut

Dr. José Daniel Barquero

José Daniel Barquero, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presentarà el proper 20 de setembre, al Saló d’Actes de ESERP, el seu llibre “Pablo Neruda, ensayo biográfico inédito de la infancia, adolescencia y juventud”, on revela les primeres fonts que van inspirar el poeta i premi Nobel de Literatura xilè, un camp molt poc explorat. Un període que transcorre entre el seu naixement el 1904 fins el 1924, un cop que Neruda ja s’havia fet un lloc en la literatura amb la publicació de “Crepusculario”.

Autor de l’assaig “Los calcetines de Pablo Neruda”, on també estudia la gènesi de la seva obra, Barquero presenta aquest nou estudi com un homenatge al poeta que ha inspirat la seva trajectòria vital i professional en el 45è aniversari de la mort del literat, esdevinguda en Santiago de Xile el 1973 en circumstàncies no aclarides. “Aquest llibre és un acostament als lectors sobre una part no tan coneguda de la seva biografia, la seva infància, adolescència i joventut -explica sobre l’obra Antonio Torres, professor de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona-. Aquí descobrirem una cosa tan maca com a qui dedica Pablo Neruda el poema número 6 del llibre ‘Veinte poemas de amor y una canción desesperada’, descobrirem una part essencial del seu ésser, perquè moltes vegades, si es coneix la seva infància, es pot arribar a entendre la maduresa i el pensament del geni.”

Pablo Neruda“La infància és bàsica, primordial, ja que constitueix la peça del puzle que falta per comprendre el poeta”.

Fruit d’un intens i dilatat treball sobre els primers passos del poeta, “Pablo Neruda, ensayo biográfico inédito de la infancia, adolescencia y juventud” repassa detalls familiars fins ara desconeguts i recupera els primers textos d’aquest autor universal. Començant pel primer escrit del que es té constància, de l’any 1915. Es tracta d’una postal a la seva mare en la qual el ja nen prodigi deixa constància de la seva primigènia poètica:

“De un paisaje de áureas regiones
yo escogí
para darle querida mamá
esta humilde postal. Neftalí”.