Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, presenta a la comunitat acadèmica l’article “Nous enfocaments financers per invertir en conservació”, que complementa les seves recents reflexions sobre el paper que tenen la Fundació i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) en aquest obligat canvi d’era on la humanitat es juga bona part del seu futur.
Nous enfocaments financers per invertir en conservació
Les nostres economies, les nostres societats i el medi ambient estan indissolublement entrellaçats. És imperatiu aprofitar totes les possibilitats que ens ofereix l’enfocament de la nova economia verda i de les noves tecnologies d’inversió per assolir una transició efectiva cap al desenvolupament sostenible, intel·ligent i responsable. Perquè aquesta transició del nostre sistema econòmic sigui possible cal replantejar les inversions i dirigir fluxos permanents de capital per cobrir prioritats ecològiques i socials en lloc de destinar-los a inversions que esgoten o afecten negativament els actius naturals que són la base del nostre patrimoni i fonts de riquesa perdurable.
El nostre sistema financer va sustentar el creixement i el desenvolupament durant anys, però el 2008 vam presenciar com un dels sistemes financers més sofisticats del món generava la pitjor crisi financera mundial de les darreres dècades. A conseqüència del col·lapse dels mercats d’alguns dels països més desenvolupats del món, països desenvolupats i en vies de desenvolupament dependents del sistema es van veure inevitablement arrossegats. Avui, i després d’una crisi financera que s’ha tornat sistèmica, hi ha una idea clara i generalitzada que el sistema financer no només ha de ser sòlid i estable, sinó també sostenible per permetre la transició a una economia ecològica més estable i amb baixes emissions de carboni.
En aquesta nova via d’acció el sistema financer ha de ser capaç de canviar i adaptar-se als objectius del desenvolupament sostenible. Aquesta adaptació del sistema financer a la sostenibilitat no és un concepte llunyà, sinó que ja està produint-se actualment mitjançant una mena de revolució silenciosa a mesura que els agents polítics i financers entenen que per mantenir la riquesa és necessari crear nous sistemes productius ecològics i sostenibles per a cobrir les necessitats de la societat del segle XXI. Així, cada cop més, conceptes com riquesa natural, economia ecològica o circular ja no són marginals, sinó conceptes clau que s’integren en l’essència de les estratègies i polítiques econòmiques d’empreses, societats i països. Un exemple són les energies netes i renovables que sostindran en el futur el sistema energètic mundial i sens dubte el repte, tot i ser magnífic, és bàsicament un procés de transició.
Model de desenvolupament del nou sistema financer proposat pel Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) 2018.
La realitat d’avui posa en relleu que aquesta transformació és abans que res una qüestió d’elecció pública, una elecció positiva que s’està produint en un nombre de països cada vegada més gran i una part del nou sistema financer global. En aquest procés d’adaptació del sistema financer global al concepte de desenvolupament sostenible, un estudi del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (“El sistema financer que necessitem: adaptació del sistema financer al desenvolupament sostenible”, Pnuma, 2018) estableix un immillorable punt de partida per dinamitzar les claus estratègiques tant públiques com privades que es poden implementar per fer realitat el procés que integra el binomi ecològic i financer. En aquest context el capital natural consta de tres components principals:
- Els recursos no renovables com ara petroli o minerals que són extrets dels ecosistemes.
- Els recursos renovables com ara proteïna animal, fusta, aigua per a consum humà i energia… produïts i mantinguts pels processos i funcions dels ecosistemes com la biodiversitat i les energies renovables.
- Serveis ambientals com la conservació de la qualitat de l’atmosfera, fixació de CO₂, generació d’O2, el clima, el cicle hidrològic que inclou el control d’inundacions i el subministrament d’aigua potable, assimilació de residus, reciclatge de nutrients, regeneració de sòls, la pol·linització, recursos marins i el manteniment de la diversitat genètica.
Aquests serveis crucials són generats i sustentats pel treball dels ecosistemes (Eugen P. Odum, 1975; Carl Folke, 1991). Només mitjançant el manteniment d’un ecosistema integrat i funcional es pot assegurar cada bé i servei, tenint en compte que aquests no han de ser manejats un per un com a béns independents, sinó des d’una visió ecosistèmica.
Valorar el capital natural i els serveis ecosistèmics
És tasca àrdua poder sintetitzar en unes poques paraules i nous conceptes el valor econòmic tangible del patrimoni natural i dels rendiments anuals comptabilitzant com a capital natural un valor monetari. En aquest sentit, s’estan fent estudis amb l’objectiu d’estructurar una nova economia més realista que valora la naturalesa integrant els seus actius en positiu o negatiu dins dels balanços anuals de comptabilitat a nivell escalar tant regional, nacional com internacional.
Un estudi de referència liderat per Robert Constanza, de la Universitat Pública d’Austràlia, realitzat en col·laboració amb altres autors internacionals, va obrir un punt d’inflexió positiu a l’estimació del valor econòmic dels serveis ecosistèmics. Aquest equip d’experts va analitzar els 17 serveis ecosistèmics més importants del món que contenen 13 biomes a escala planetària i van calcular que, en general, els ecosistemes generen una producció anual valorada a prop de 33 bilions de dòlars.
Si volguéssim valorar un dels ecosistemes més rellevants del món com la gran barrera de coral australiana, el repte seria poder determinar que indicadors de valor seleccionem sent tangibles i ponderables i quins no ho són i estan més lluny de poder caracteritzar-se i donar-los valor econòmic. En el cas dels primers, els tangibles utilitzaríem directament indicadors de rendiment econòmic que obtenim fàcilment calculant l’explotació d’aquest entorn incloent el turisme, la biodiversitat, la pesca i altres recursos naturals, així com la capacitat del medi marí per fixar CO₂, (o generar O2), ja que aquest factor ja es comença a comptabilitzar pels efectes que comporta el canvi climàtic sobre l’economia mundial.
En aquest context la gran barrera de corall australiana, el sistema de corals més gran del món compost per més de 2.900 esculls individuals i 900 illes que s’estenen per més de 2.300 km en una superfície d’aproximada de 344.400 quilòmetres quadrat genera un valor econòmic 6.000 milions de dòlars anuals per a l’economia australiana i mantenen actius 69.000 llocs de treball fixos directes. Serem pragmàtics i ens preguntarem: ¿És aquest el valor real monetari de la gran barrera? O podem anar més enllà i intentar ser més llestos per entendre que no és de justícia confondre valor amb preu.
En el segon aspecte de valoració econòmica d’intangibles, tindrem un problema més gran perquè hem d’utilitzar indicadors no ponderats en valor econòmic, no per això menys importants. Aquí també incloem la biodiversitat que no es comercialitza i que tenen més a veure amb la percepció emocional, cultural o científica de les persones com ara el valor sentimental de l’entorn i el paisatge, el color del mar, la transparència de l’aigua o bé el valor que té la vinculació cultural de la societat en un entorn natural concret. Intentem posar valor econòmic a la Costa Brava on un estudi de l’any 2014 (“Fundació Mar, valor econòmic del capital natural a la Xarxa Natura 2000 marina de la Costa Brava”, 2014) va calcular que una superfície de costa de 3 km² a Xarxa Natura 2000 contribuïa a generar un PIB anual superior als 1.300 milions d’euros integrant valors econòmics tangibles com captació de CO₂, pesca comercial i turisme.
La bellesa i el color d’aquest peix de l’espècie Symphodus ocellatus i dels entorns marins on habita atrau milers de turistes del busseig a les nostres costes generant una activitat econòmica que ha de revertir part dels seus beneficis en la conservació de la natura i del seu capital natural. Foto: Miquel Ventura Monsó. Fundació RAED
Fent paral·lelismes, el valor econòmic del litoral espanyol del qual depèn del turisme i milers de llocs de treball és incalculable en els termes conceptuals que actualment gestiona la cega economia de mercat tradicional. Per tant, siguem intel·ligents i posem la saviesa acumulada de la naturalesa en valor i siguem realistes amb el sistema econòmic actual on el capital natural i els serveis ecosistèmics no es valoren prou ni tampoc no es comptabilitzen. I ara com ara, ningú no és capaç d’invertir els recursos necessaris per a una conservació efectiva i regenerativa.
Les solucions actuals orientades a mesurar i reduir els impactes del capital natural no proporcionen un mesurament integrat de l’impacte en termes de serveis ecosistèmics ni donen suport per millorar l’exercici ambiental. Per tancar la bretxa entre els nivells de presa de decisions al voltant de la pèrdua neta de capital natural i establir les prioritats per conservar de manera efectiva aquests actius és imprescindible crear noves eines de càlcul i valoracions robustes i que donin significat i justifiquin la inversió.
A la pròxima entrega parlaré de com les noves tecnologies del Blockchain poden contribuir enormement a aconseguir recursos econòmics per invertir en la conservació de la natura mitjançant els anomenats NFT.
