Les nanocàpsules i les nanopartícules radiosensibilitzants permetran optimitzar la lluita contra les cèl·lules cancerígenes minimitzant els efectes sobre les cèl·lules sanes
Ferran Guedea, catedràtic d’Oncologia Radioteràpica de la Universitat de Barcelona, director d’Oncologia Radioteràpica de l’Institut Català d’Oncologia i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) ha realitzat al costat de la especialista Inés Guix l’estudi “Nanotecnología frente al cáncer”, que serà publicat al proper número de Tribuna Plural, la revista científica de la RAED.
Guedea i Guix incideixen en dos aspectes de la nanomedicina que ja s’han demostrat efectius en la lluita contra el càncer: les nanocàpsules per a l’administració de fàrmacs i les nanopartícules radiosensibilitzants, que se sumen a altres aplicacions de la nanotecnologia i nanomedicina en desenvolupament com ara els nanorobots , la fototeràpia, els nanomaterials per al càlcul de dosimetries in vivo o les nanopartícules presentadores d’antígens. Els estudiosos assenyalen com els fàrmacs clàssics que es fan servir a la quimioteràpia, un cop arriben al torrent sanguini, es distribueixen sistèmicament per tot el cos i, en lloc d’atacar exclusivament al tumor, també fan mal a les cèl·lules sanes que més proliferen. Les nanocàpsules, però, aconsegueixen administrar els agents quimioteràpics en major quantitat a les cèl·lules neoplàsiques que a les sanes, reduint d’aquesta manera enormement la seva toxicitat.
Dr. Ferran Guedea Edo
“Les estratègies que s’empren per crear els anomenats nanocarriers selectius, capaços d’actuar específicament sobre les cèl·lules cancerígenes, són múltiples i molt diverses. Algunes nanocàpsules estan recobertes d’anticossos enfront d’antígens tumorals, de manera que únicament s’adhereixen i són endocitades per les cèl·lules neoplàsiques que ho expressen. Altres nanocarriers són quimiosensibles al pH o la temperatura i, en entrar en contacte amb mitjans àcids que superen els 38ºC, el que constitueix una característica diferencial típica dels microambients tumorals, es fragmenten i alliberen el fàrmac actiu. Així mateix , s’han dissenyat nanocàpsules capaces de respondre a ultrasons de tal manera que, en aplicar-los sobre la zona del cos on s’assenta el tumor, a la superfície dels nanocarriers es formen porus que permeten la sortida de l’agent quimioteràpic en aquesta localització”, assenyala l’estudi.
La radioteràpia, per la seva banda, tampoc aconsegueix evitar danyar també als òrgans sans malgrat que les cèl·lules cancerígenes són més fotosensibles. En aquest terreny, les nanopartícules radiosensibilitzants, formades per polímers d’elements amb un elevat nombre atòmic, aconsegueixen ampliar enormement la finestra terapèutica de la radioteràpia i es fixen a les cèl·lules cancerígenes igual que les nanocàpsules. Guedea i Guix també apunten als nanorobots com un mecanisme de futur capaç de millorar exponencialment la lluita contra el càncer.
