María Vallet
Catedràtica de Química Inorgànica a la Universitat Complutense de Madrid i directora del seu grup de Biomaterials Intel·ligents, investigadora principal del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa-Bioenginyeria, Biomaterials i Nanotecnologia i de l’Institut d’Investigació de l’Hospital 12 d’Octubre, coordinadora de la Xarxa Espanyola i Europea de Prevenció i Tractament de fractures osteoporòtiques, acadèmica de nýmero de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i acadèmica d’honor electa de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
María Vallet, catedràtica de Química Inorgànica a la Universitat Complutense de Madrid, acadèmica de número de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i acadèmica d’honor electa de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 28 d’abril al cicle Ciencia con Nombre de Mujer que organitza la Unitat de Cultura Científica de l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid amb la conferència “Cómo llevar fármacos selectivamente a dónde hacen falta”. La sessió es va retransmetre a través de la plataforma Teams, amb connexió a les habitacions dels pacients ingressats al centre, i va comptar amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència i Innovació.
La científica va explicar d’una manera amena i didàctica com les nanopartícules de silici, molt poroses, poden transportar fàrmacs amb una eficiència i focalització que fins ara és inviable. “La nanotecnologia i els tractaments en experimentació amb ella en medicina ens va a permetre combinar la teràpia i la diagnosi. Actualment ja hi ha 50 medecines que s’estan subministrant bàsicament en pacients d’Oncologia amb l’aval de l’Agència del Medicament dels Estats Units i ara s’estan introduint aquestes partícules poroses que estem desenvolupant nosaltres i que permeten carregar molts més fàrmacs”, va explicar la ponent.
Dra. María Vallet Regi
Vallet va assegurar que es tracta d’un procediment ja molt evolucionat, ja que el seu desenvolupament es va iniciar l’any 2011 i ja s’han establert protocols per definir bé les càrregues de fàrmacs en cada nanopartícula porosa de sílice. “Ara fins i tot podem comprovar amb tecnologia microscòpica si la càrrega de cada nanopartícula és la correcta. Després, hem de segellar de tal manera que en aplicar-hi uns determinats estímuls alliberin el fàrmac al moment i al lloc precís. Això ho fem mitjançant un recobriment de polímers, un camp magnètic o un pH determinat, una reacció fotosensible… “, va afegir l’experta.
Sobre els tipus de tractaments de patologies específiques, Vallet va destacar la fibrosi, diversos tipus de càncer localitzat per evitar que les contraindicacions de la quimioteràpia per tot el cos i els seus efectes secundaris indesitjables, les infeccions localitzades o l’osteoporosi. En tots aquests casos, els fàrmacs o els silenciadors gènics es dirigeixen directament a el focus de el problema i s’activen al moment determinat. “Podem focalitzar els tractaments, detectant mitjançant els indicadors que hàgim determinat quan han arribat aquestes nanopartícules al lloc adequant, comprovant que la seva càrrega és la correcta i alliberant-la mitjançant l’estímul també predeterminat”, va concloure la seva xerrada l’acadèmica d’honor electa de la RAED.
