José Ramón Calvo exposa el perill de les picades d’aquests insectes, capaços de transmetre perilloses malalties

José Ramón Calvo - Francisco González de Posada

José Ramón Calvo, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), president del seu Institut de Cooperació Internacional i membre de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, va pronunciar el passat 11 de desembre al si d’aquesta última institució la conferència “Mosquitos, vectores de enfermedades mortales”, en la qual va alertar del perill de les picades d’aquests insectes, més enllà de la seva molèstia.

Doctor en Medicina i professor de la Universitat de Les Palmes de Gran Canària, l’acadèmic va començar la seva intervenció ressenyant les principals malalties que poden transmetre els mosquits: malària, zika, dengue, chicungunya, febre del Nil, leishmaniosi, febre groga, encefalitis de La Crosse o filariosi. També s’han donat casos de coinfecció de diverses d’aquestes malalties en una sola picada. Afortunadament, això només es produeix en les zones on existeixen aquestes malalties, si bé la presència dels mosquits tigres a Europa és la prova més clara que els mitjans de transport poden traslladar a milers de quilòmetres tant algunes espècies d’insectes com les malalties que poden inocular amb les seves picades.

Malgrat les seves molèsties i perills per als humans, Calvo va assenyalar que els mosquits compleixen una funció dins dels seus ecosistemes, com la pol·linització o la cadena tròfica. Pel que fa a la seva capacitat de transmetre malalties mortals, que també pot considerar-se una funció natural, l’acadèmic va destacar com cada any maten actualment a unes 750.000 persones o infecten de malària a uns 200 milions. Així mateix, milers de nadons neixen amb microcefàlia pel contagi de zika de les seves mares.

L’acadèmic es va aturar a l’examen de tres espècies de mosquits particularment perilloses: l’Aedes, el Culex i el Anopheles, analitzant les seves diverses estratègies. Després d’això va apuntar els principals mètodes de prevenció davant les seves picades per concloure amb l’anàlisi de malalties com el paludisme o la malària i la seva presència als diversos continents.