Teresa Freixes denuncia la deixadesa de les administracions a l’article “Migración, asilo y refugio: reparto de responsabilidades”
Teresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmica de número i secretària general de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el passat 30 de gener al diari digital “okdiario” l’article “Migración, asilo y refugio: reparto de responsabilidades”, on reflexiona sobre el paper que estan jugant les diferents administracions, europees i espanyoles, respecte al problema de la immigració il·legal i la gestió de les persones migrades que han arribat a la Unió Europea.
“Els Tractats de la Unió Europea fixen al respecte un marc jurídic clar que, evidentment, ha de ser executat mitjançant les polítiques comunes que també estan descrites en ells. Però Polònia i Hongria no volen posar en perill les essències pàtries, a Dinamarca, a Holanda, a Baviera o a Baden-Württenberg s’ha estat confiscant als que anaven arribant els diners o els béns que es consideraven necessaris per sufragar les despeses que generava el seu acolliment, altres estats han aixecat tanques a la frontera o la tanquen per impedir-los el pas cap a estats del nord que compten amb una legislació d’asil més generosa o cap a d’altres països rics”, assenyala l’autora sense amagar la seva indignació pel que considera una vulneració de les normes comunes, quan no directament de textos amb rang legal.
Freixes reconeix que no és fàcil gestionar un èxode que no es coneixia a Europa des de la Segona Guerra Mundial. I posa com a exemple situacions com la d’un petit país, com Eslovènia, amb fluxos migratoris de més de 3.000 persones per dia. “No és viable que localitats de 400 habitants hagin de organitzar l’acollida de milers de nouvinguts sense que se’ls proporcioni l’ajuda necessària, traductors inclosos. Però sobretot no queda clara la condició real de demandant d’asil, de refugiat o de simple migrant”, considera.
En aquest sentit, l’autora cita l’article 78 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea: “La Unió desenvoluparà una política comuna en matèria d’asil, protecció subsidiària i protecció temporal destinada a oferir un estatut apropiat a tot nacional d’un tercer país que necessiti protecció internacional i a garantir el respecte del principi de no devolució. Aquesta política s’ha d’ajustar a la Convenció de Ginebra de 28 de juliol de 1951 i al Protocol de 31 de gener de 1967 sobre l’Estatut dels Refugiats, així com als altres tractats pertinents”. “On és aquesta política comuna? Com es defineix i com s’aplica, tenint en compte la Convenció de Ginebra i l’Estatut dels Refugiats?”, es qüestiona.
Per a Freixes, la responsabilitat davant la tragèdia ha de ser compartida. “¿Tant costa adonar-se que estem davant d’un dels majors problemes d’aquest segle i que hem de fer-li front? ¿Tan difícil és aplicar el que ja està regulat? La ciutadania europea no pot romandre indiferent. Ha d’acuitar als seus governs, perquè en aquest moment són ells els que, segons el que es disposa al Tractat, han d’acordar les mesures provisionals d’emergència i, en paral·lel, adoptar el marc legislatiu permanent. No podem deixar de pressionar-los, perquè el problema serà estructural a curt i mitjà termini”, conclou.