Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica diversos temes de l’actualitat mexicana vinculats a la seva història, recent i llunyana, als articles “El fraude del superpeso”, “‘La chingada’ o el laberinto de Octavio Paz” i “Adiós a David Brading”, publicats al portal El Siglo de Torreón entre els passats 12 i 27 d’abril. L’últim article també es va publicar al diari digital Código Libre.
A “El fraude del superpeso”, l’analista critica l’eufòria amb què els mitjans propers a l’Executiu d’Andrés Manuel López Obrador han celebrat la revaloració del pes mexicà, sense que aquesta tingui més que perjudicis per a la balança exterior del país i que, al seu torn, no ve acompanyada d’un poder adquisitiu més gran dels mexicans, sinó tot al contrari. “El que aquests mitjans comprats o depassats per la seva ignorància ometen és que el ‘superpès’ que tant promouen no ha estat capaç de vèncer la ‘supergasolina’, que ronda els 30 pesos en lloc dels 10 pesos promesos, ni la ‘supercanasta bàsica’, que ha augmentat fins al 100% o més en els seus insums, ni tampoc a la pitjor inflació a seques que hem tingut en els darrers 21 anys”, assenyala.
Per la seva banda, a “‘La chingada’ o el laberinto de Octavio Paz”, Sada rememora la figura del reconegut escriptor mexicà Octavio Paz i la que considera la seva gratuïtat de considerar el mestissatge en què es funda la societat mexicana, com tantes altres societats americanes, fruit de la pretesa superioritat europea. “‘La mare oberta, violada o burlada per la força’ és la senyora Malinche, amant d’Hernán Cortés, per la qual cosa els seus fills són l’engendre de la violació.
Si la Malinche s’ha venut, ha traït la seva gent, el mexicà no la perdona. Ha trencat amb la seva mare, ha perdut el vincle. Cal assenyalar que aquesta afirmació, tan gratuïta com carrinclona per part del poeta, no té completament veracitat històrica i ni tan sols se li pot trobar algun tipus de connexió al seu voltant, sigui directa o paral·lela, en cap autor pretèrit dins o fora de la història oficial”, afirma l’historiador.
Finalment, a “Adiós a David Brading”, el col·laborador de la RAED rememora la figura de l’historiador britànic amb motiu de la seva desaparició. “En un país com el nostre on la història continua sent manipulada o omesa per intentar legitimar règims i personatges criminals, sacrificant la veritat, Brading se sosté com un gran exemple a seguir per a la majoria dels historiadors mexicans a l’hora d’abordar els fets sense bandereries polítiques ni interessos mesquins, i sobretot: sense la covardia de no poder dir o publicar obertament que la pastura és verda, com diria G.K. Chesterton“, afirma.
