Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reprèn la història del pensament modern i contemporani als articles “Las lecciones del positivismo de August Comte”, “Kierkegaard, padre del existencialismo”, “Enseñanzas de los principios éticos de Popper” i “La utilidad del racionalismo de Spinoza”, publicats entre els passats 12 i 21 de març a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “Las lecciones del positivismo de August Comte”, l’acadèmic recupera la figura, l’obra i la transcendència de qui és considerat el creador de la sociologia i d’una triada filosòfica basada en altruisme, ordre i progrés. “August Comte és conegut per ser el fundador del positivisme, segons el qual la ciència positiva és l’única manera de comprendre correctament la realitat. La ciència positiva s’oposa a la teologia i a la metafísica, a les quals considera formes de pensament inferiors. Va tenir un gran impacte en el pensament del segle XIX, influint en el treball de pensadors socials com John Stuart Mill i George Elliot. El seu concepte de sociologia i evolucionisme social va marcar la pauta per als primers teòrics socials i antropòlegs com Harriet Martineau o Herbert Spencer i, evolucionant cap a la sociologia acadèmica moderna presentada per Émile Durkheim com a recerca social pràctica i objectiva”, resumeix.
Søren Kierkegaard
Per part seva, el president del Club de Pediatria Social aborda a “Kierkegaard, padre del existencialismo” la figura d’aquest filòsof i teòleg danès, preocupat per la condició de l’existència humana, per centrar la seva filosofia en l’individu i la subjectivitat, en la llibertat, la responsabilitat, en la desesperació i l’angoixa. “La seva obra tracta de qüestions religioses: la naturalesa de la fe cristiana, la institució de l’Església, l’ètica cristiana i les emocions i els sentiments que experimenten els individus en enfrontar-se a les eleccions que planteja la vida. Alguns dels filòsofs i teòlegs influïts per Søren Kierkegaard són Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Albert Camus, Martin Heidegger, Karl Jaspers, Gabriel Marcel, Maurice Merleau-Ponty, Miguel de Unamuno i filosòficament la Generació del 98. Es perceben a la seva obra influències de Georg Friedrich Hegel, Inmanuel Kant i Arthur Schopenhauer. També reminiscències socràtiques”, assenyala.
A “Enseñanzas de los principios éticos de Popper”, Callabed parla del filòsof austríac nacionalitzat britànic Karl Raimund Popper, conegut per haver fundat el falsacionisme i per les seves teories de la falsabilitat o refutabilitat. “És considerat com un dels filòsofs de la ciència més importants del segle XX. Educat a la Universitat de Viena. Té influències kantianes”, assenyala, per referir els seus dotze principis ètics, orientats a una ètica professional que ens ha de fer reflexionar sobre la nostra manera d’actuar.
Finalment, a “La utilidad del racionalismo de Spinoza”, l’expert recupera la figura d’un dels principals pensadors de la Il·lustració, filòsof neerlandès fill d’una família de jueus espanyols d’ètnia sefardita. “Va ser un dels principals pensadors de la Il·lustració, de la crítica bíblica moderna i del racionalisme del segle XVII. Hereu crític del cartesianisme, és considerat un dels tres grans racionalistes de la filosofia del segle XVII al costat de René Descartes i Gottfried Wilhelm Leibniz. Inspirat per l’estoïcisme, el racionalisme jueu i l’obra de Thomas Hobbes, es va convertir en una de les principals figures filosòfiques del segle d’or neerlandès”, conclou.
