Enrique Sada
Historiador i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Article publicat al portal especialitzat “Código Libre” el 13 d’agost de 2020

Dr. Enrique Sada

Dr. Enrique Sada

El reconegut historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona a l’article “En defensa de nuestra memoria histórica”, publicat al portal especialitzat “Código Libre” el 13 d’agost de 2020, sobre l’onada de destrucció d’escultures i símbols de la història americana considerats imperialistes o fins i tot racistes en estar relacionats amb la Conquesta espanyola del continent. Una tendència que va començar als Estats Units arran de la mort del ciutadà negre George Floyd a mans de la policia de Minneapolis i ràpidament difosa per tot el continent, amb Mèxic com a principal focus d’aquestes accions en l’àmbit hispanoamericà.

Quadre "Primer desembarco de Cristóbal Colón en América"

Quadre “Primer desembarco de Cristóbal Colón en América”

“Irònicament, les imatges al voltant del món mostraven monuments decapitats, mutilats o tirats a terra per la multitud en tant les estàtues dels principals esclavistes i presidents amos d’esclaus es van mantenir dempeus. És el cas de les d’Isabel la Catòlica -qui amb les seves primeres lleis no només va ordenar que els indígenes fossin respectats en la seva persona i dignitat, sinó que haguessin matrimonis entre espanyols i indígenes gairebé cinc segles abans que als Estats Units es permetessin els matrimonis interraciales- i les de l’autor del ‘Quixot’, havent estat Miguel de Cervantes esclau dels turcs. Algunes d’elles van ser retirades del Capitoli mexicà i d’algunes places cíviques estatals sota el pretext de ser considerades racistes”, explica l’autor.

Per a Sada, no té sentit que a Mèxic s’hagin vandalitzat o destruït estàtues en record o homenatge de Cristòfor Colom, de la reina Isabel la Catòlica, de Miguel de Cervantes, del conqueridor Juan de Oñate i del Sant i civilitzador franciscà fra Juníper Serra, entre d’altres personatges històrics. “Sent els monuments els sagraments públics de la nostra memòria històrica, pretendre copiar actituds totalitàries i vandàliques d’un altre país (des del analfabetisme propi d’un fals indigenisme imposat des del cardenisme més ranci) en res s’abona a la valoració integral del nostre passat”, conclou.

 

Llegiu l’article