Variada, sard o mulla (Diplodus vulgaris). És un peix de forma ovalada de color platejat de llavis gruixuts i amples. Presenta uns tons daurats o ataronjats i dues taques fosques molt característiques
Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, va presentar el passat 15 de març a Barcelona el darrer informe elaborat a partir de les darreres dades d’aquesta xarxa d’observació dels fons marins alertant de la presència de quatre noves espècies invasores descobertes al litoral barceloní que poden posar en risc l’ecosistema autòcton d’aquesta zona. “Pot ser que alguna d’aquestes espècies ja estigués fa temps, però cap s’havia detectat fins ara i totes quatre representen un greu risc per a la preservació de la biodiversitat pròpia”, va assenyalar l’autor de l’informe.
Bursatella leachii és un nudibranqui invasor de color verd a marró verdós. El mantell està cobert de papil·les (excrescències en forma de dits), que li donen un aspecte espinós.
Les espècies detectades són, en concret, l’alga dinoflagel·lada “Ostreopsis sp”, que creix en aigües càlides generant problemes de toxicitat; el cranc “Percnon gibbesi”, ubicat en roques properes a la costa; un nudibranqui o mol·lusc sense petxina i un ascidi colonial de creixement invasor. El nombre de varietats marines observades i inventariades pel projecte Silmar entre els anys 2018 i el 2021 ascendeix a 286, 66 de diferents. A l’últim informe aquest inventari ha augmentat en 26 noves espècies.
“Els efectes de l’escalfament global que augmenten la temperatura mitjana de l’aigua del mar, la introducció d’espècies de diversos orígens o el comerç de productes pesquers importats fan pensar que la presència d’aquestes noves espècies s’incrementarà en el futur amb un impacte negatiu sobre l’ecosistema litoral autòcton. La millora dels controls i el monitoratge, així com els inventaris, implica establir nous protocols de mostratge amb nous equips, trampes i col·lectors per millorar la informació obtinguda de l’àrea d’estudi d’aquesta zona marina”, va assenyalar Ventura.
L’últim informe Silmar assenyala que a la Mediterrània s’han introduït a l’última dècada més de 900 espècies foranes provinents d’altres ecosistemes marins, el 15% de les quals són potencialment invasores. “Fins ara, la Mediterrània i el nostre litoral marí mostraven resiliència ecològica, però per un cúmul de fets com la contaminació del mar amb microplàstics o l’increment del transport marítim estem privant-lo de la seva capacitat de defensa i regeneració. Més del 40% de les espècies d’interès comercial que es pesquen a la Mediterrània oriental actualment ja són espècies foranes i invasores que s’han instal·lat en aquests nous ecosistemes marins i el futur pot ser encara més descoratjador”, va afegir el director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia de Doctores.
L’estel de mar vermell (Echinaster sepositus) típic de les costes mediterrànies. Aquest bell organisme presenta un disc central petit del qual surten 5 braços llargs i de secció cilíndrica, que s’aprimen cap a l’extrem.
D’altra banda, i en col·laboració amb el projecte Silmar, el centre comercial Diagonal Mar de Barcelona va acollir al llarg de tot el mes de març l’exposició itinerant “On van els Residus?”, que mostra el recorregut que fan els residus domèstics des que els rebutgem fins que es converteixin en nous materials o productes. La mostra va permetre als visitants conèixer el camí que prenen deixalles habituals com ampolles, brics, càpsules de cafè, roba, oli de cuina, electrodomèstics o residus orgànics fins a la destinació final i la reutilització i transformació. Un dels objectius de la mostra és promoure la recollida de residus i el compromís i la lluita per mantenir el mar lliure de residus i plàstics.
