Dr. Francisco González de Posada

Dr. Francisco González de Posada

Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), ha publicat l’obra “Louis Godin y Jorge Juan, pioneros de la ciencia moderna en España” (Augusto Beltrá) amb motiu del 270è aniversari de la fundació de l’Assemblea Amistosa Literària i va pronunciar el passat 12 de febrer a Novelda, localitat d’origen de Jorge Juan, la conferència inaugural d’aquesta celebració a la seu de la Societat Cultural Casino. La xerrada va portar per títol “La ciencia moderna en España: Jorge Juan y la Asamblea Amistosa Literaria”, i en ella l’expert va analitzar tant la figura del reconegut enginyer, científic i matemàtic i el seu paper a la ciència i el pensament de la Il·lustració com els orígens i la història d’una institució que va néixer a Cadis com un espai de trobada cultural científica que va aspirar a convertir-se en una llavors inexistent Acadèmia de Ciències.

Gran coneixedor de la figura i l’obra de Jorge Juan, a qui ha dedicat diversos estudis, González de Posada presenta tant al seu últim llibre com en la seva conferència la trajectòria vital i científica i les principals aportacions al coneixement, com el mesurament de la longitud del meridià terrestre durant la missió geodèsica francesa del segle XVIII, que va demostrar que la Terra està aplatada als pols. Un assoliment que el pensador va aconseguir de la mà de Louis Godin, considerat el pioner de la ciència moderna a les Espanyes, i que es va plasmar a l’obra que va publicar al costat d’Antonio de Ulloa: les conegudes “Observaciones astronómicas y físicas hechas de orden de Su Majestad de las cuales se deduce la figura y magnitud de la Tierra y se aplica a la navegación”, basades en la llei de la gravitació universal d’Isaac Newton. Tot i això, el científic va topar amb un pensament oficial fixat per la Inquisició, que es va oposar a les tesis copernicanes, i amb un model universitari que no va acollir les seves tesis.

Retrat del marí espanyol Jorge Juan i Santacilia (1713-1773)

Retrat del marí espanyol Jorge Juan i Santacilia (1713-1773)

A Cadis, el científic va trobar un refugi que li va permetre fundar el 1755 l’Assemblea Amistosa Literària. La cita aplegava tots els dijous professors de l’Acadèmia de Guardamarines, on es va construir també el primer observatori astronòmic d’Espanya, i de l’Escola de Cirurgia de Cadis, a més de diversos matemàtics i astrònoms, per repassar les últimes publicacions científiques. A la capital andalusa Jorge Juan també va contribuir de forma decisiva al desenvolupament de l’enginyeria naval i els estudis d’astronomia, a més de desenvolupar un paper innovador a l’educació superior, que va dur a terme a les Acadèmies de l’Armada. Pel que fa a Godin, també considerat un pioner en la ciència espanyola moderna, l’acadèmic d’honor traça al llibre la seva trajectòria vital i acadèmica i narra el seu decisiu paper a l’expedició que va realitzar al costat de Jorge Juan i altres d’il·lustrats a Quito i tota la regió que avui és part de l’Equador. Aquesta missió va determinar la mesura del meridià en la línia equatorial i va determinar que el diàmetre de la terra és més gran a l’equador que als pols, tal com havia conjecturat Newton.

González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadèmic i presideix l’Acadèmia de Cièncias, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote.