Dr. Francisco González Redondo
Francisco González Redondo, professor d’Història de la Ciència a la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va pronunciar el 12 de desembre passat al Saló Príncep d’Astúries del Centre Asturià de Madrid la conferència “Los orígenes de la inteligencia artificial”, on situa els antecedents d’una tecnologia disruptiva cridada a canviar el món, destacant en el seu desenvolupament la figura de l’enginyer i inventor espanyol de finals del segle XIX i principis del XX Leonardo Torres Quevedo, considerat al seu dia com “el més prodigiós inventor del seu temps”, a què González Redondo ha dedicat diversos articles.
El ponent va iniciar la seva intervenció oferint una visió històrica sobre el desenvolupament de la intel·ligència artificial fins a l’eclosió de l’eina generativa ChatGPT, creada per OpenAI el 2023, una fita que ha portat la societat a qüestionar la capacitat de les màquines per pensar. En aquest sentit, González Redondo va recordar la pregunta plantejada per Alan Turing el 1950 sobre si les màquines poden imitar el pensament humà, cosa que estableix un context fonamental per a la discussió sobre la intel·ligència artificial.
Sobre les aportacions concretes de Torres Quevedo en el desenvolupament d’aquesta tecnologia, l’expert va assenyalar que aquest científic va definir característiques dels autòmats i va anticipar la idea que no calia construir una màquina intel·ligent, sinó que el constructor havia de tenir intel·ligència. Torres Quevedo, de fet, és reconegut per haver presentat el 1913 el primer autòmat escaquista, que demostrava que una màquina podia decidir la seva següent jugada en funció de les circumstàncies del joc. Al llarg de la seva carrera va desenvolupar conceptes teòrics i pràctics sobre l’automatització i la intel·ligència artificial, incloent-hi el disseny d’un computador electromecànic el 1910 i l’aritmòmetre electromecànic el 1920. Malgrat el seu impacte, referit al Congrés Internacional de Cibernètica de 1951, el seu llegat ha estat en gran part oblidat, tot i que la seva visió sobre l’automatització i la intel·ligència artificial continua sent rellevant actualment.
El col·laborador de la RAED també va revisar l’avenç dels ordinadors a la primera meitat del segle XX, destacant la influència de figures com Alan Turing, Norbert Wiener i Claude Shannon en el desenvolupament de la cibernètica i la computació. “Per automatitzar el treball de la intel·ligència no cal construir una màquina intel·ligent, n’hi ha prou que sigui intel·ligent el seu constructor. Així ho va deixar ben clar Torres Quevedo fa més de cent anys i així ho segueixen fent els creadors d’intel·ligències artificials com els enginyers d’OpenAI”, va concloure el ponent.
