Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vice-rector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal acadèmic The Conversation l’1 d’abril de 2021 i al “Diario de Navarra” el 2 d’abril de 2021
Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la falsa espiritualitat i la recerca impostada de la mística oriental a l’article “Lobsang Rampa, el lama tibetano que no había salido de Inglaterra: así fue el mayor fraude editorial del siglo XX”, publicat al portal acadèmic The Consersation el passat 1 d’abril i, un dia després, pel “Diario de Navarra”. L’acadèmic signa aquest article al costat de Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Delinqüència, Antropologia i Sociologia Criminal i investigador de la Universitat Camilo José Cela.
El treball recorda la gran polèmica que va provocar a mitjans del segle passat la publicació al Regne Unit de l’obra que va ser traduïda a l’espanyol com “El tercer ojo”, signada pel suposat religiós tibetà Tuesday Lobsang Rampa. Malgrat que el manuscrit havia estat rebutjat per diverses editorials per la seva clara falsedat i contradiccions amb la tradició i religió tibetanes, l’obra va veure finalment la llum. Les crítiques nefastes que va rebre no van impedir que aviat resultés un gran èxit de vendes davant la recerca d’aquesta espiritualitat oriental, de fonts fiables o imaginàries, de la societat occidental dels anys 60 i 70.
Finalment, Tuesday Lobsang Rampa va ser descobert amb la seva identitat real: Cyril Henry Hoskin. Havia nascut a la ciutat anglesa de Plympton (Devon), fill d’un lampista. Va ser un nen malaltís que no havia estat mai al Tibet i que va abandonar l’ensenyament secundari. Vivia a Londres des del 1940, treballant com a comercial d’instrumental quirúrgic, i no parlava ni una sola paraula de tibetà. La rocambolesca història, publicada pel diari “Daily Express” el 1958, explicava que el suposat lama Hoskin, ja al 1948, havia donat un gir excèntric a la seva vida, adoptant la identitat de Carl Kuan-Suo.
“Per descomptat, aquest relat no només va influir poc en les vendes creixents -la gent creu el que vol creure-, sinó que va generar una enorme polèmica: d’una banda, els seus partidaris van acceptar la versió de Hoskin amb tota naturalitat. D’una altra, el seus detractors van veure corroborada la teoria del frau literari. Una confrontació que encara avui roman viva, ja que els textos de Rampa segueixen tenint lectors, i fins i tot furibunds defensors, que els consideren com una (discutible) font d’inspiració”, consideren tots dos autors.
López Muñoz i Pérez Fernández consideren que resulta molt difícil discernir quant del que explica Lobsang Rampa als seus controvertits llibres és cert i quant és simple invenció. “Possiblement, la seva obra pugui caracteritzar-se com d’una oportuna ficció que va arribar a les llibreries en un moment òptim i va trobar un brou de cultiu procliu. Amb tot, la veritat és que en el seu excel·lent llibre ‘Prisoners of Shangri-La’ (1999), l’expert en estudis budistes i tibetans Donald S. Lopez explica que el text de Rampa va tenir un efecte paradoxal: més enllà del demostrat frau, que només va danyar a la seva pròpia credibilitat, Hoskin va despertar l’interès per la desconeguda cultura tibetana a l’Occident”, conclouen.
