Pedro Nueno
Titular de la Càtedra Fundació Bertran d’Iniciativa Empresarial de l’Escola de Negocis IESE
President de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa
Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat a La Vanguardia (5 d’abril de 2020)
El maleït coronavirus comença a perdre la seva guerra amb nosaltres però li queden molts als quals pot atacar. Els meus col·legues més amics americans i africans estan molt preocupats. Quan al desembre del 2019 es van fer els pressupostos per al 2020 es preveia una millora, no molta perquè els experts prefereixen ser poc optimistes i que la realitat sigui millor, que ser molt optimistes i que la realitat sigui pitjor. Però què ens ha de preocupar més? Sobretot les persones. Les persones són el més important en les empreses i institucions. Els coronavirus s’han menjat una bona part dels beneficis de l’any 2020, en molts casos més que els beneficis previstos i als mercats els costarà una mica arrencar. El més fàcil seria dir: “Si reduïm la plantilla, arribarem abans als resultats positius”. Però, podríem trobar solucions per retenir les persones? He vist a empreses experimentar per retenir les persones: variabilitzar les compensacions, escurçar la jornada o torn i reduir en proporció, la compensació, però mantenint la plantilla. També he vist una empresa que ha aprofitat el moment per comprar una altra petita amb un producte interessant de què no treia partit però que integrant-lo, amb la seva xarxa de distribució internacional, incrementaria les vendes. Potser l’empresa petita no hauria sobreviscut a la crisi, però integrada en l’altra mantindria a tots els seus empleats i fins i tot algun més.
Dr. Pedro Nueno
Pensem en positiu. Llegeixo articles horribles pronosticant situacions tan difícils que algun empresari pensarà: “Tant de bo em contagiï fort el coronavirus”. Som un país competitiu. Tenim treballadors, comandaments intermedis, tècnics, investigadors, directius, del millor nivell europeu. Podríem haver fet molt més a nivell internacional. Fem ara una certa sacrifici de posada en marxa amb il·lusió i entusiasme. Els mercats estaran una mica anestesiats, però amb il·lusió i entusiasme els podrem despertar agradablement. Espanya té bons amics al món i la Xina, per exemple, s’està portant molt bé amb nosaltres. La relació que la meva escola a Espanya, IESE, té amb la meva escola de la Xina, Ceibs, ha estat un pont excel·lent. Professors, empleats, empresaris exalumnes de Ceibs, ens han donat milers de màscares i vestits sanitaris a Espanya. El professor espanyol Juan Antonio Fernández, que porta més de 10 anys a la Xina i ara dirigeix el programa màster de Ceibs, el professor Zhang Weijiong, vicepresident de l’escola, els meus col·laboradores Shirley Xiao i Fay Nanyin, tots ells han donat mascaretes a Espanya. Un empresari xinès ha donat màscares i vestits sanitaris. Em diu que està agraït a nosaltres en IESE.
Però no oblidem a companyies com Iberia i els que les lideren (Antonio Vázquez) en aquests moments tan complicats. Iberia ha portat des de la Xina tones de productes per al servei mèdic. I qui voldria ser ministre de sanitat ara? Tenim a Salvador Illa, que ha de tenir nits molt curtes i que ha de prendre decisions que després seran criticades i publicades, sobre temes dels quals no hi ha dades completes, història o pràctiques habituals. A més, tot això costa diners, comprar, transportar, distribuir i, quan parlem de cuidar milions de persones, parlem de moltíssims milions d’euros, que ningú té guardats enlloc però que algú ho haurà de prestar.
Les persones són el més important: empresaris, polítics, treballadors. Evitem contagiar. Pocs països recepten el confinament, però a la Xina, amb disciplina, va funcionar. Practiquem-lo amb sentit comú encara que a alguna cosa hem de sortir. Formem un bon equip. No som perfectes, però lluitant junts vencerem el coronavirus.
