Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda diversos aspectes de la sobre la història mexicana contemporània als articles “Hallan censo antiguo en Viesca datado en 1831″ i “Un gobierno que hace agua de Acapulco a California”, publicats al portal El Siglo de Torreón els passats 20 i 30 de novembre, respectivament, i desentranya els orígens dels quals avui dia és un estendard de la cultura anglosaxona a l’article “Día de Acción de Gracias: una fiesta de origen hispánico”, publicat per la seva banda al portal Mango Verde el 28 d’aquest mateix mes.
A “Hallan censo antiguo en Viesca datado en 1831”, l’expert analitza la troballa del cens més antic que s’ha trobat fins ara sobre el poblat de Viesca, fonamental per comprendre l’evolució demogràfica de La Laguna, una peculiar àrea metropolitana formada per tres municipis de l’estat de Coahuila i dos del de Durango. “Aquest es trobava en un estat deplorable, es trobava amb molts documents i llibres sacramentals perduts, els quals també ja registrem. Però entre l’abandó, vam descobrir que hi havia un mancant considerable d’arxius de govern. És un document raríssim: ens mostra un cens en 20 fulles en paper pergamí, fet pel capellà rector de l’època, Juan Manuel de Gardea, on registra pràcticament quines famílies i quines persones habitaven a la vila de Viesca i al seu rang”, explica Sada.
Per la seva banda, a “Un gobierno que hace agua de Acapulco a California”, l’historiador recorda que aquest mes de desembre es compleixen 476 anys de la mort d’Hernán Cortés, un personatge històric que el revisionisme del Govern d’Andrés Manuel López Obrador pretén deixar a l’oblit. “Nascut a Medellín, Espanya, Hernán Cortés de Monroy i Pizarro va fer una vida tan romàntica com atzarosa; mateixa que el portaria des d’estudiar Dret a la Universitat de Salamanca fins a convertir-se en capità general, conqueridor de Tenochtitlan i primer marquès de la Vall d’Oaxaca, consagrant-se com un home a l’alçada d’Alexandre Magne i Juli Cèsar, a més d’alcalde del primer cabildo lliure de Mèxic i instaurador de les primeres lleis de protecció als indígenes a Terra Ferma, abans que aquestes fossin sancionades per Carles V per a l’Amèrica Continental”, assenyala Sada.
Cens trobat a Viesca
Finalment, a “Día de Acción de Gracias: una fiesta de origen hispánico”, l’estudiós recorda com a la segona meitat del segle XIX, el president dels Estats Units Abraham Lincoln va decretar de manera oficial el que es coneix Dia d’Acció de Gràcies, per celebrar-se de manera nacional a partir del darrer dijous del mes de novembre, en un intent per unificar un país que s’havia dividit en dos, un festeig que es remuntaria a l’any de 1621, quan els primers colons que van arribar Massachusetts a bord del “Mayflower” van convidar els nadius de la tribu Wapanoag a un gran sopar en agraïment per l’ajuda que els van oferir.
Tot i això, Sada situa la tradició en l’expedició del capità Pedro Menéndez de Avilés, que va arribar a les costes de la Florida l’any 1565 per trobar-se amb la tribu Timucua i celebrar la primera missa en el que avui seria el territori de San Agustín, juntament amb un sopar d’agraïment a què seguirien una sèrie d’esdeveniments oficials entre nadius i europeus, com la creació d’un hospital, escoles, temples i plànols urbanístics que culminaria a la fundació d’una primera vila després de frenar els intents d’avenç per part dels francesos en aquest nou territori, i en què va existir una bona convivència.
“És molt dubtós que els saxons protestants compartissin el pa i la sal amb aquells a qui consideraven inferiors i als que els tallarien la cabellera a curt termini, per la qual cosa aquesta celebració tardana i amb tints nacionalistes, més semblés un invent del mateix Lincoln i el seu gabinet amb la finalitat doble d’evitar en la mesura del possible la separació dels Estats Units amb els Estats Confederats, igual que per blanquejar la seva història i intentar esborrar tots els crims perpetrats en contra dels nadius americans fins a ja entrada la dècada de 1870”, conclou l’historiador.
