Dr. Joan Francesc Pont
Joan Francesc Pont, acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va reflexionar sobre la figura del reconegut humanista Erasme de Rotterdam i la seva contribució a l’Europa d’avui coneixem durant el IV Acte Internacional-Congrés Europeu d’Investigacions Interdisciplinàries de la RAED, que es va celebrar el passat mes de juliol a diverses capitals de la Mediterrània. Pont va exposar el treball “Erasmo de Rotterdam: el helenismo constructor de una Europa humanista”, en el qual va esbossar la figura d’aquest pensador del Renaixement i va assenyalar els seus principals contribucions i la seva important herència per a la societat i el pensament actuals.
“Erasme de Rotterdam (1466-1536) no va deixar mai de fonamentar la seva saviesa en l’hel·lenisme, havent estat el grec la llengua a través de la qual va realitzar la seva exegesi de la Bíblia dels Setanta amb preferència sobre la Vulgata -va explicar l’acadèmic-. En el seu esforç ímprobe per recuperar un llatí expressiu i elegant que superés el pobre llenguatge eclesiàstic, Erasme beu de les fonts gregues i, tot i que recull frases de la Bíblia, s’orienta a reconèixer que la veritable metàfora es troba a la literatura pagana. Erasme va dedicar 35 anys de la seva vida a escriure els adagis, que ell definia com una frase d’ús comú caracteritzada per la seva subtil novetat. Per a ell, conèixer aquests adagis conduïa a la filosofia, a la bellesa i a la gràcia del discurs, a la comprensió dels millors autors. La investigació sobre el grec va molt més enllà de la filologia per constituir un servei a la causa del redescobriment de l’hel·lenisme”.
Erasmo de Rotterdam
Per a Pont, l’Europa actual no s’entén sense aquest substrat humanista que va néixer amb Erasme i d’altres figures que van saber unir cristianisme i llibertat. Ara, però, aquesta Europa es troba en perill per les múltiples escissions que l’amenacen. “L’humanisme sempre ha desitjat la unitat d’Europa -va prosseguir Pont amb la seva exposició-. Erasme va tractar de mantenir la seva independència entre Roma i Luter quan les guerres de religió van substituir a les disputes teològiques. Els dogmàtics d’un i altre costat van acusar a Erasme de no ser més que un home i de no parlar la llengua de l’esperit. En realitat, ell era l’últim home, si se’m permet l’expressió, i fugia de la teologia, de la política d’Estat, de les disputes entre esglésies per recloure en el seu quart d’estudi. S’escapava del soroll i es refugiava al silenci dels llibres, on encara creia que podia ser útil a la humanitat”.
En aquest incessant retorn al hel·lenisme, Erasme també va rescatar en pensaments de filòsofs com Sòcrates. “I de Sòcrates, mitjançant Erasme, hem après la necessitat de ser crítics -va afegir Pont-. Això requereix talent i coratge, adoptar l’actitud crítica com una virtut i, en definitiva, ser capaços d’obeir o de desobeir, de consentir o de dissentir, d’acord no amb el reclam de falsos gurus, sinó des de l’exercici de la nostra autonomia moral, cor de l’humanisme”.
