August Corominas
Professor de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la necessària cura i gestió de la biosfera.
L’home i la biosfera
Vida i mort són dues situacions antagòniques, separades en espai i temps amb etapes de vida fisiològica (morfogènesi i fisiogénesis). Cada etapa és difícil, nou mesos al naixement i mesos, dies o moments per viure segons malaltia o traumatisme. Entre una i altra hi ha la longevitat i l’esperança de vida, que depenen de tres factors: genoma, ambioma i epigenoma. Aquesta vida es desenvolupa a la biosfera. D’aquests tres temes (vida, mort i biosfera) tractarem en aquest treball fruit de 20 anys realitzant cursos sobre “El tabú de la mort” a la Universitat Autònoma de Barcelona.
La biosfera és el niu ecològic humà. Té les condicions adequades per a la vida humana: oxigen, pressió atmosfèrica, aliment i aigua. En cap altre planeta es podria viure com a la nostra biosfera sense precaucions especials. La fisiologia ambiental es troba aquí perfecta i amb una tolerància i adaptabilitat extraordinàries. Però la humanitat maltracta i abusa de la biosfera. Quantes tones de macro i microplàstics hi ha al mar? I a l’atmosfera hi ha gasos que perjudiquen la humanitat. Quantes morts seran degudes a la contaminació? A Barcelona cada any moren per malalties respiratòries milers de persones. És una Barcelona tòxica. A les emergències climàtiques greus hi ha mort, devastació i destrucció.
Dr. August Corominas
Vull posar en valor tot allò que ofereix la biosfera tant procedent del regne vegetal com del regne animal. A la flora, ens ofereix tots els productes vegetals, productes sanitaris per al tractament de malalties i fitoteràpia per a tractaments en medicina alternativa de procedència xinesa. A la fauna tenim tota la ramaderia i molts altres animals comestibles, productes derivats, làctics, la mel, fins i tot el futur de la entomòfaga. Peix i marisc. Destaquen alguns animals amb metabolismes específics que ens poden servir de referència. L’ós bru i la seva hibernació, amb un metabolisme que no consumeix proteïnes, pot servir per aconseguir, en viatges espacials planetaris molt llargs, una mena d’hibernació per a astronautes. L’esquirol de l’Àrtic bloqueja part de les neurones en la hibernació de forma reversible, quan en la malaltia d’Alzheimer es produeix un bloqueig de part del sistema irreversible. La musaranya és un referent per a l’osteoporosi de crani per la seva capacitat de contracció i decontracció.
Respecteu la biosfera. El cos humà pateix i emmalalteix o mor a causa dels greus problemes del seu niu ecològic. Ho diuen totes les agències, associacions i organismes de medi ambient que s’ocupen del benestar i futur de la humanitat. Com actua la biosfera i la seva alteració sobre el cos humà? En tres nivells. Les tempestes, huracans, tifons, terratrèmols, sismes submarins, inundacions… produeixen moltes morts i malalties posteriors. Pèrdues d’habitatges, de bestiar, de ciutats, carreteres… que provoquen molt estrès i afecten greument l’habitabilitat i la vida humana. La contaminació atmosfèrica, especialment els gasos tòxics, aerosols i partícules causen problemes respiratoris (asma, bronquitis, pneumònies, MPOC…). La contaminació de la hidrosfera, sobretot les aigües residuals, abocaments de creuers i petroliers i plàstics (12 milions de tones cada any als mars i oceans) perjudiquen la fauna i flora marina, a peixos que seran ingerits per persones. Fins a la fossa de les Marianes hi ha fragments de plàstic.
Quantes intoxicacions es produeixen en persones que consumeixen peix i marisc de la Mediterrània? O Respectem la biosfera o adéu a la biosfera saludable. Haurem de buscar exoplanetes i exociutats biosfèrics? La pandèmia actual ja ensenya com es viu un virus extern. L’OMS considera que la situació actual és insostenible per a la salut humana i recomana per a aquest segle corregir el canvi climàtic i fer una transició energètica, corregir la desigualtat poblacional i lluitar contra la pobresa, solucionar la demografia humana, incidir en una economia circular per eliminar residus i gasos atmosfèrics tòxics i estudiar les ciutats saludables, amigues i intel·ligents, imitant Singapur, Tòquio, Abu Dhabi…
Davant de tanta depredació i malbaratament, no reaccionarem? Hi ha moltes organitzacions que proposen solucions a llarg termini (2030). Vull destacar el Pacte Verd Europeu. Es plantegen grans modificacions. Ciutats Intel·ligents saludables, habitables, sostenibles, pròsperes, resilients, sense contaminació, pocs cotxes, mobilitat sostenible, energies renovables, economia verda i circular gràcies a l’aplicació de noves tecnologies. L’OMS assenyala que la contaminació empitjora el pronòstic d’algunes malalties com ara la Covid-19.
La salut és l’epicentre de les ciutats més humanes. L’aigua potable de qualitat és l’element més important per a la vida humana. Si volem salut, benestar, evitar agressions climàtiques i arribar a centenaris hem de respectar i fer respectar el manteniment correcte de la biosfera, evitant el canvi climàtic, la contaminació i el desglaç dels pols.
