Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica diverses reflexions sobre l’actualitat internacional i mexicana en els articles “El desastre que deja Biden“ i “El odio a lo hispano y lo español: de Las Casas a Emilia Pérez”, publicats els passats 17 i 30 de gener, respectivament, al portal digital Código Libre.
A “El desastre que deja Biden”, Sada fa balanç del mandat de l’expresident dels Estats Units, del qual destaca avenços com l’expansió de la seguretat social, la recuperació econòmica i el lideratge internacional nord-americà. Tot i això, assenyala com la seva Administració també va enfrontar seriosos desafiaments. La inflació va assolir un màxim del 9,1% el 2022, i va afectar el cost de vida dels ciutadans. En matèria migratòria, el seu govern va registrar xifres rècord d’ingressos il·legals i va generar tensions als estats fronterers. A més, la política exterior de Biden va estar marcada pel suport a Ucraïna en la seva guerra amb Rússia, la retirada de tropes de l’Afganistan i la gestió de conflictes a l’Orient Mitjà.
Durant l’últim mandat demòcrata, prossegueix Sada, l’Administració es va veure envoltada de polèmiques relacionades amb la seva salut, l’exercici de la seva vicepresidenta, Kamala Harris, i casos judicials, incloent-hi les acusacions contra el seu fill Hunter Biden. Per a l’expert, en concloure el mandat, Biden va deixar un país polaritzat i una presidència que va generar tant reconeixement com controvèrsia. “Massa poc i massa tard, és en bona part el llegat que deixa Biden no només el seu successor, sinó la gran nació a l’alçada de la qual va decidir no ser-hi i que no va voler comprendre ni escoltar més enllà de la retòrica buida amb què va iniciar i va acabar el seu mandat”, conclou.
D’altra banda, a “El odio a lo hispano y lo español: de Las Casas a Emilia Pérez”, el col·laborador de la RAED incideix en els prejudicis que han marcat la visió nord-americana d’Espanya i Amèrica Llatina, com ja va alertar l’historiador Philip Wayne Powell a la seva obra “L’arbre de l’odi”, destacant la necessitat de comprensió per a una política efectiva. La seva anàlisi pren rellevància en un context on persisteixen discursos discriminatoris contra tot allò que és hispà, com els recents comentaris del cineasta Jacques Audiard, que va menystenir l’espanyol com a llengua de “països modestos i migrants”.
L’article també denuncia la influència de la llegenda negra en la percepció de la història hispana, des de la propaganda anglosaxona fins a l’adoctrinament a l’Amèrica Llatina. Així mateix, critica el film “Emilia Pérez” pels seus estereotips sobre Mèxic i la seva trivialització del crim organitzat. En un moment de canvis en les polítiques migratòries dels Estats Units i una creixent batalla cultural a Occident, l’autor subratlla la importància de valorar el llegat hispà i qüestionar narratives que perpetuen el menyspreu cap a allò espanyol i llatinoamericà.
“En un temps crític en què la batalla cultural per Occident cobra noves forces i en què els Estats Units estan restablint les seves polítiques migratòries, a risc d’errar a l’hora de separar el blat de la zitzània, les paraules d’Audiard, les ocurrències populistes de certs politicastres per lluitar per la denominació del Golf de Mèxic el bodri del cineasta esmentat on el mateix banalitza una tragèdia nacional al mateix temps que fa apologia del crim, no va poder haver passat tot junt en pitjor moment”, resumeix Sada.
