Dr. Daniel Berzosa
Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat, de l’Institut d’Estudis Borsaris i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School, membre de l’Acadèmia Global i del Consell Científic del col·lectiu internacional Citizens pro Europe i acadèmic numerari i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va publicar el passat 13 d’agost a la destacada secció “La Tercera” del diari “ABC” l’article “El TC debe ser un órgano deliberante”, en el qual explica, a partir de les tesis d’altres experts, com funciona el Tribunal Constitucional alemany, considerat un model gràcies a la seva estructura deliberativa i la seva cultura de consens. Per a Berzosa, aquest model no només millora la qualitat jurídica, sinó que també el protegeix de la politització i la desconfiança social davant el model polaritzat espanyol.
L’acadèmic cita la jurista alemanya Gertrude Lübbe-Wolff, exmagistrada del mateix tribunal, que analitza al seu llibre “Consulta de culturas. El funcionamiento de los tribunales constitucionales y qué determina si se integran o polarizan” les claus d’aquest èxit institucional, defensant que la deliberació estructurada i les decisions conjuntes enforteixen tant la qualitat de les sentències com la legitimitat del tribunal. L’autora explica que aquest estil de treball no respon a un tret cultural, sinó a un disseny institucional pensat per promoure el diàleg racional i evitar la confrontació. A aquest tribunal, les decisions no es prenen fins a esgotar el debat, i totes les opinions, fins i tot les minoritàries, s’escolten amb serietat. Aquest mètode evita la polarització interna i fomenta una cooperació entre jutges que contrasta amb els models individualistes d’altres sistemes judicials.
Una diferència central amb altres països, assenyala Lübbe-Wolff i comparteix Berzosa, és que a Alemanya la majoria s’ha d’assolir no només per dictar sentència, sinó també per a la seva motivació jurídica. Això obliga els magistrats a buscar una fonamentació compartida, elevant la coherència del Dret Constitucional. El llibre compara aquest model amb el dels sistemes anglosaxons de Common Law, on cada jutge sol redactar la seva pròpia opinió (Seriatim), davant l’enfocament col·lectiu del Per Curiam característic del Dret Civil. En el cas alemany, la cultura de deliberació es reforça amb una arquitectura institucional equilibrada: els jutges són elegits per una majoria de dos terços, el que força acords polítics amplis i evita nomenaments ideològics o polaritzadors.
Berzosa explica com Lübbe-Wolff subratlla també el paper del magistrat ponent, encarregat d’elaborar un informe inicial que guia les deliberacions i assegura un debat informat des del seu començament. Les decions es construeixen col·lectivament, mitjançant successives rondes de discussió i revisió. El consens sol assolir-se sense votacions formals, en un ambient de respecte i flexibilitat. La confidencialitat és un altre element essencial. A diferència de països on les deliberacions judicials són públiques, a Alemanya els debats es fan a porta tancada, el que permet llibertat d’opinió i evita l’exposició mediàtica. Tot i que els jutges poden presentar vots particulars, el seu ús és limitat, ja que la majoria intenta incorporar les objeccions de les minories al text final.
Tobias Helfrich, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons
L’acadèmic conclou que l’anàlisi de la reconeguda jurista alemanya deixa una lliçó institucional: les regles modelen el comportament dels jutges. “L’èxit del Tribunal Constitucional alemany prova que les estructures dialogants augmenten la legitimitat del Dret Constitucional en contextos democràtics davant desafiaments com la polarització política o la pressió mediàtica. Això és fonamental per a la justícia constitucional. Els tribunals constitucionals han de contribuir no només a assegurar jurídicament la supremacia normativa de la Constitució, sinó al millor desenvolupament del sistema democràtic”, considera Berzosa.
L’acadèmic, d’altra banda, va participar el passat 4 d’octubre a Canal Extremadura per explicar les contradiccions que existeixen entre el redactat de l’Estatut d’Autonomia d’Extremadura i el reglament del Parlament d’aquesta comunitat autònoma en relació amb la convocatòria d’eleccions anticipades i, si escau, la durada de la legislatura, assegurant que, com norma de rang superior, s’imposa sempre el recollit per l’Estatut. “Preval el que diu l’Estatut, ja que és una norma superior al que pugui dir el reglament parlamentari, sobretot quan aquest últim restringeix aquesta disposició que es va introduir el 2011”, va explicar Berzosa. Si la controvèrsia arribés davant el Tribunal Constitucional, el Reglament de l’Assemblea, que limita la legislatura, és inaplicable. “En cas d’arribar a un tribunal, aquella part del reglament seria inaplicable, perquè és una norma inferior i contradiu a la superior, i té un contingut restrictiu respecte al que disposa l’Estatut”, va concloure.
Berzosa és membre de la Societat de Diplomàcia i Ciències Polítiques dels Estats Units, coordinador de l’Observatori Internacional de la Regulació de les Entitats del Sector Públic de la Universitat de Santiago de Compostel·la, membre dels comitès organitzadors dels congressos del World Law Congress de Cartagena de Indias 2021 i Madrid 2019 i autor de llibres i articles científics publicats en revistes de prestigi. És així mateix un reconegut divulgador de temes legals i ciències polítiques en els principals mitjans de comunicació espanyols.
