Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), apel·la a la necessària relació que han de tenir les escoles i els centres mèdics a l’article “La escuela como espacio de salud”, que va publicar el passat 16 de juliol a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. L’acadèmic considera que els col·legis són un observatori privilegiat dels nens i que el pediatre pot aportar a docents i família partint dels seus seguiments.
Dr. Joaquín Callabed
“L’escola pot ser considerada un espai de salut idoni per a l’actuació del pediatre col·laborant en aspectes assistencials, docents i investigadores dins de l’equip escolar pluridisciplinari i interdisciplinari. És un observatori ideal on l’alumne passa moltes hores”, assenyala Callabed. L’acadèmic es recolza en les tesis que en aquesta línia van fer el pedagog suís Johann Heinrich Pestalozzi, a cavall entre els segles XVIII i XIX, que va crear a Zuric un centre educatiu sense càstigs i als nens se’ls educava amb amor i els mètodes del qual encara persisteixen, i el metge francès Robert Debré, que va definir la Pediatria Social com un estat d’esperit que contempla el nen com a subjecte-persona irrepetible, interaccionant amb el seu entorn familiar, escolar i social.
L’acadèmic proposa que l’escola pot fer tasques assistencials per a alumnes i professors, tasques docents sanitàries adreçades a professors i famílies i recerca en aspectes importants per a l’escola per la seva freqüència o importància. Pel que fa a les tasques assistencials per a alumnes i professors destaca la supervisió de condicions higienicosanitàries i ecològiques de guarderies i escoles, els controls sanitaris de salut dels alumnes, els controls de salut de professors, les vacunacions reglamentàries, la participació en la confecció de menús i dietes saludables per als alumnes i professors, la prevenció de l’obesitat infantil i la detecció precoç de trastorns visuals, auditius i ortopèdics.
“El pediatre hauria de saber ensenyar com a mestre i el mestre hauria de tenir els coneixements sanitaris d’un pediatre”, assenyala. En aquest sentit, l’expert indica que l’escola pot atendre les urgències i diversos problemes de salut que hi puguin aparèixer de sobte, com ara les convulsions, els traumatismes cranioencefàlics o testiculars, les al·lèrgies greus que de vegades poden precisar l’aplicació urgent d’adrenalina, la diabetis descompensada, la febre alta, la ingestió de cos estrany o les picades i mossegades.
“L’escola i la salut són un tema de permanent actualitat. L’escola és un observatori privilegiat per avaluar la salut dels nens. La participació del pediatre pot ser important per a l’atenció sanitària de nens i professors. El pediatre pot aportar informació sanitària a docents i famílies. L’estudi reglat de Magisteri i Pedagogia haurien d’incloure temes de salut infantil intentant que els mestres siguin agents de salut. Hauria d’existir la figura del metge escolar present a l’escola com passa a altres països. I finalment és important a l’hora de planificar el disseny de les nostres poblacions que les escoles siguin a prop d’hospitals o centres de salut”, conclou.
