Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), protagonitza una entrevista publicada el passat 29 de novembre a l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa, en la qual comenta algun dels aspectes de la seva última publicació, “Las miradas de Goya a la infancia”, així com alguns dels seus estudis sobre el reconegut pintor aragonès.
En conversa amb la periodista Claudia Fuentes, l’expert reflexiona sobre la vigència social de l’obra de Francisco de Goya fins al punt de plantejar que, si l’artista visqués avui, continuaria denunciant a través de la seva pintura les injustícies que afecten els més vulnerables, especialment a la infantesa. El president del Club de Pediatria Social recorda que el pintor no va idealitzar la infantesa, sinó que va mostrar amb cruesa la pobresa, la desigualtat i el patiment infantil del seu temps. A partir d’aquesta mirada crítica, estableix un paral·lelisme amb la realitat actual, marcada encara per la pobresa infantil i el maltractament de menors, i afirma que aquests problemes continuen sent una assignatura pendent de la societat. D’aquí que, per a l’acadèmic, aquesta sensibilitat i compromís social de Goya el portarien avui a continuar fent servir l’art com a denúncia i com a crida d’atenció davant unes injustícies que, malgrat el pas dels segles, no han desaparegut, sinó que en tot cas s’han matisat o transformat.
“Crec que tot el que en aquell temps veia desigual, el continuaria veient ara, tot i que amb altres matisos. La guerra, la pobresa… a Espanya hi ha molts punts on encara hi ha pobresa infantil. Encara hi ha maltractament als nens, i això també ho podria continuar pintant avui dia. Crec que no es quedaria a les grans ciutats, se n’aniria als extraradis i continuaria retratant temes socials i costumistes”, assenyala. Abans d’aquesta última publicació sobre el pintor, Callabed havia escrit nombrosos articles sobre la seva figura i la seva obra, molts d’ells a la mateixa edició digital de “La Vanguardia”, a més d’oferir diverses conferències sobre la matèria. Fa un any, a la RAED, va abordar aquest mateix tema partint dels coneguts cartrons per a tapissos del pintor, un conjunt d’obres pintades entre 1775 i 1792 per a la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara en la qual Goya va reflectir escenes de jocs infantils, retrats de nens de la noblesa i obres de temàtica social que combinen l’alegria de la infantesa amb una aguda denúncia de les desigualtats del seu temps.
Sobre el seu interès per Goya i, en general, per la pintura des d’un àmbit com el de la pediatria, Callabed explica que una baixa mèdica per un problema a l’esquena el va portar a fer algunes classes amb l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. “Vaig ser allà algun temps, molt a gust, i he fet alguna exposició d’aquarel·les. M’agrada matisar que una cosa és pintar un quadre i una altra és ser un pintor”, explica. D’aquí a valorar les arts plàstiques i a relacionar-les amb el seu interès per les humanitats i la història en un sentit ampli va ser un camí de trànsit senzill. L’origen aragonès del llegendari pintor i els seus propis coneixements sobre la zona, a més d’uns avantpassats compartits, van ser un element més per centrar-se al seu estudi, explica.
Pel que fa a la gènesi del llibre, en particular, apunta les persones i circumstàncies que l’han ajudat al seu camí. “Fa un temps, el president de la Reial Acadèmia de San Luis va fer un recorregut goyesc a Saragossa. Som bons amics, com sabia que era pediatre i que jo ja havia publicat articles sobre Goya, em va proposar de parlar de la infantesa a les seves obres. Ho vaig fer i va tenir bona resposta del públic, així que vaig començar a fer més conferències sobre el tema. D’aquí la informació ha anat creixent i ha sortit el llibre. Goya està molt tractat, s’ha parlat de les guerres, de les maques… però molt pocs s’han fixat en aquesta faceta. Goya és un fill de la Il·lustració, i aquesta diu que el nen és un subjecte personal irrepetible, que mereix un tractament individualitzat. Goya pinta, entre d’altres, jocs infantils, però no els veu només jugant; també fa crítica. Apareixen nens descalços, amb tinya al cap, hi ha pobresa, guerra… i ell ho pinta tot”, conclou.
