Dr. José María Simón Castellví
José María Simón Castellví, membre de la Societat Espanyola d’Oftalmologia, acadèmic corresponent per premi de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, president d’honor de la Federació Mundial de Societats Mèdiques Catòliques i acadèmic numerari de l’Institut Mèdic Farmacèutic de Catalunya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), presenta l’obra “Bioethics”, una àmplia recopilació d’articles d’experts de reconegut prestigi internacional especialitzats en la bioètica entre els quals es troben els també acadèmics de la RAED José Ramón Calvo, president del Comitè Mèdic de la secció Cuídate+ del portal especialitzat 65ymás, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic numerari i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors; Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic numerari i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la RAED; Maria Àngels Calvo, catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, presidenta de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmica numerària i vicepresidenta de la RAED; Lluís Giner, degà de la Facultat d’Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya i president de la Conferència de Degans de les Facultats d’Odontologia d’Espanya, i María Victoria Roqué, professora d’Antropologia Filosòfica, Ètica i Bioètica en Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya i directora del Centre d’Estudis de Bioètica de la mateixa universitat.
“La bioètica és interdisciplinària, es troba en la intersecció de múltiples camps del coneixement, incloent-hi de ple especialment a la medicina, la biologia, la filosofia, la sociologia, la psicologia i la teologia. També involucra a l’economia o el periodisme. El seu objectiu és examinar les implicacions ètiques dels avenços científics i tecnològics reflexionant sobre la conducta humana i la dignitat inherent a cada persona. La bioètica exerceix un paper crucial en la forma en què entenem i gestionem la vida humana en el context dels avenços mèdics i científics. Estudiar el comportament humà des d’una perspectiva interdisciplinària ens permet valorar la grandesa intrínseca de cada persona i afrontar els dilemes ètics amb una mirada crítica i compassiva. Mitjançant l’estudi i la pràctica de la bioètica, podem contribuir a un futur en què els avenços científics es facin servir per al bé comú, reconeixent sempre el valor de la vida de cada ésser humà, cada segon de vida, i el necessari respecte a la dignitat que tots mereixem”, assenyala el mateix Simón Castellví en la introducció de l’obra, de més de 900 pàgines, editada en format digital i de senzilla i ràpida consulta.
Al llibre, Joaquín Callabed presenta l’estudi “Repercusión del divorcio en niños y adolescentes”, on presenta les conseqüències que pot tenir en el menor la separació dels seus progenitors i la ruptura del seu entorn familiar. “En les últimes dècades s’observa que el nombre de divorcis és important. El divorci dels pares oficialitza la ruptura de la parella i de la família, lloc privilegiat d’intercanvis i de protecció dels fills. El divorci o, millor dit, la separació conjugal, tot i que dolorosa, és necessària en alguns casos en els quals la convivència familiar resulta insuportable. Aquesta situació pot afectar als fills, que és el motiu principal d’aquest treball”, explica l’expert.
José Ramón Calvo intervé amb l’estudi “Esmòquing: a global health issue. Past, present and future”, en el qual destaca que el tabaquisme és una de les principals causes prevenibles de mort a tot el món, responsable de més de vuit milions de morts anuals, segons l’Organització Mundial de la Salut. “Malgrat els esforços mundials per reduir la seva prevalença, el consum de tabac continua sent un desafiament crític, especialment als països en desenvolupament. Aquest article analitza l’evolució històrica del tabaquisme, el seu impacte actual, incloent l’auge d’una nova forma de consum de tabac que està guanyant popularitat, el vapeig i el seu efecte als menors, i les estratègies futures per combatre aquesta epidèmia”, introdueix el tema.
Maria Àngels Calvo participa amb “Una visión bioética frente a futuras pandemias”, un estudi que destaca com la pandèmia ocasionada pel SARS-CoV-2 ha posat en evidència la situació dels sistemes de salut i el nivell de preparació, planificació, coordinació i prevenció dels diferents països davant una situació que implica una alta demanda assistencial. “El sistema assistencial de sanitat va quedar desbordat per no disposar d’un protocol per intentar fer front a la pandèmia, implicant que els recursos per a cada hospital, residència de tercera edat, centre de salut, comunitat autònoma, haguessin de decidir-se sense una orientació bioètica definida. Davant la magnitud de la pandèmia i la seva evolució incontrolada, es va fer imprescindible una presa de decisions de forma ràpida per intentar fer front com més aviat millor a un enemic comú. Resulta imprescindible plantejar un debat i assolir unes conclusions que compti amb el consens de tots els implicats”, assenyala.
Per la seva part, María Victoria Roqué i Lluís Giner presenten al costat d’Ignacio Macpherson l’article “El diálogo del cuerpo y la sexualidad”, en el que aborden la diferència sexual en relació amb la identitat i la corporalitat humana. “L’experiència humana al llarg de la vida és, en la seva essència, un procés de canvi, avenç, retrocés, error, aprenentatge i transformació. Tot i això, sempre es manté ancorada en una identitat vivencial que té una vocació de permanència i estabilitat, tot i que amb un grau de flexibilitat. Aquesta identitat pot adaptar-se als canvis en el temps, el lloc, les relacions i les ruptures, i està més enllà dels estils de vida que es triïn, les aparences, els canvis socials i les ferides que fracturen a les persones”, consideren.
Finalment, Simón Castellví presenta els articles “¿Cuándo nació realmente la bioética?”, en el que repassa els orígens de la relació entre ètica i medicina, i “Addendum. ‘humanae vitae’. A scientific prophecy”. “Se sol afirmar repetidament i de vegades acríticament que la bioètica és una ciència relativament nova i que va néixer el 1970 de la mà del bioquímic i oncòleg nord-americà Van Rensselaer Potter. Tot i això, la substància, matèria o assignatura d’aquesta, crec, va ser molt anterior”, subratlla l’expert.
“Els autors que han contribuït a la publicació del llibre, des de diferents disciplines i especialitats, inclouen tot l’espectre bioètic. Els conec a tots i els aprecio. És cert que la majoria són mèdics, però també humanistes. Creia que amb la contribució d’aquests reconeguts professionals tindríem una radiografia precisa de com es troba la bioètica avui al món. I també d’on provenen els desafiaments i problemes, i com podem afrontar el futur amb confiança malgrat les dificultats”, conclou Simón Castellví.
