L’acadèmica Montserrat Casanovas alerta a “El Periódico” sobre la desincentivació de l’estalvi que portarà la versió espanyola de la taxa Tobin
Montserrat Casanovas, catedràtica d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el passat 20 de maig a “El Periódico de Catalunya” l’article “La llei de transaccions, en ‘stand-by’, però hi tornarà”, on analitza les conseqüències de l’impost en la compravenda d’accions, una mena de taxa Tobin a l’espanyola, i especialment els seus efectes sobre la taxa d’estalvi, que a Espanya ja és baixa. Casanovas és vicepresidenta de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i de la Comissió Financera del Consell General d’Economistes i una reconeguda experta en fiscalitat i estalvi.
L’acadèmica inicia la seva reflexió recordant que la llei de Transaccions Financeres, aprovada recentment pel Consell de Ministres, però encara no en vigor, crea un impost indirecte que gravarà amb un 0,2% les “transaccions financeres oneroses d’accions representatives del capital social de societats espanyoles, admeses a cotització en un mercat regulat espanyol o d’un altre Estat de la Unió Europea o en un mercat d’un país tercer considerat equivalent, amb un valor de capitalització superior a 1.000 milions d’euros”. És a dir, gravarà les transaccions amb independència de les persones físiques o jurídica que intervinguin en l’operació. Per tant, s’evita el risc de deslocalització en sotmetre a tributació la compravenda d’accions independentment del país de residència de l’intermediari financer.
“El principal objectiu d’aquest nou impost era augmentar els ingressos públics per tal de fer front a l’increment de les despeses socials i en conseqüència consolidar les finances públiques. Però la implantació d’aquest nou tribut produiria també uns impactes negatius -assenyala la estudiosa- . Des del punt de vista dels inversors en accions, el nou impost encariria l’operativa en renda variable, ja sigui per inversió directa en accions o indirecta a través de fons d’inversió o plans de pensions que inverteixen en renda variable, en uns moments conjunturals de rendibilitats negatives o molt reduïdes en altres alternatives d’inversió”.
Pel que fa a les conseqüències d’aquesta llei al mercat, Casanovas considera que a curt termini reduiria el volum d’operacions en accions i en conseqüència, disminuiria la liquiditat. “I des del punt de vista dels intermediaris financers es produiria un augment dels costos administratius derivats de la liquidació, informació i documentació del tribut. Des del punt de vista macroeconòmic provocaria un desincentiu per a l’estalvi, en uns moments en què la taxa d’estalvi privat espanyol sobre el producte interior brut és feble, situant-se en el 5,4%”, conclou.
