Dr. Manel Esteller
Manel Esteller, doctor en Medicina i Cirurgia, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de la Reial Corporació, el 28 de setembre passat. L’acte es va poder seguir tant de forma presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “Una visión personal de la epigenética: de la biología a la aplicación médica”, on explica el camí que ell mateix ha transitat al llarg de la seva reconeguda carrera científica per convertir-se en un dels referents internacionals a epigenètica i en la investigació del càncer. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmica numerària Carol Moreno.
El nou acadèmic va explicar com l’epigenètica ha experimentat un ressorgiment els darrers anys gràcies al paper que ha cobrat en la detecció de malalties i el desenvolupament de teràpies. “Part del renaixement de l’epigenètica és degut a l’existència de tests basats en els seus marcadors per detectar certes malalties com el càncer o determinar l’edat biològica d’un individu. Però el pas clau ha estat segurament l’aprovació de diversos fàrmacs epigenètics per tractar-ne diverses patologies neoplàsiques. Un èxit que ha estat fruit de l’esforç de diverses generacions de científics, des de bioquímics fins a biòlegs estructurals fins a investigadors translacionals i clínics. Si és una disciplina fosca, l’epigenètica s’ha convertit en el focus de recerca de nombrosos grups de recerca al món”, va iniciar Esteller la seva intervenció.
Esteller va abordar el càncer com un exemple de malaltia en què l’epigenètica juga un paper important. Per això va introduir el concepte de metilació, una reacció química al cos per la qual una molècula petita que s’anomena grup metil s’uneix a l’ADN, proteïnes o altres molècules. La metilació de l’ADN al càncer pot afectar la regulació de gens i causar expressió inapropiada de gens específics de teixit. Aquesta metilació aberrant pot començar a zones normals d’interacció de l’ADN i estendre’s a altres regions amb l’ajuda de factors oncogènics que poden atreure els enzims de metilació a llocs incorrectes. L’expert també va explicar que la hipermetilació de gens supressors de tumors i gens de reparació de l’ADN és comú en el càncer, i que la metilació de l’ADN s’ha convertit en una eina útil per al diagnòstic i el pronòstic d’aquesta malaltia. També es va referir a la investigació de l’epigenètica en altres malalties com ara malalties cardiovasculars.
El recipiendari va assegurar que les vies de recerca es continuen desenvolupant i va augurar resultats fructífers en la lluita contra el càncer. “Crec que hi ha dos camps de recerca que acoblats a l’epigenètica proporcionaran resultats valuosos per a la recerca bàsica, translacional i clínica. El primer és la irrupció de les tecnologies per dur a terme anàlisis de cèl·lula única que a més ara també es poden desenvolupar en l’àmbit espacial. La possibilitat de contemplar alhora la totalitat de la metilació de l’ADN, les modificacions d’histones i el posicionament dels nucleosomes de forma dinàmica a cada cèl·lula solitària és molt excitant, no només per comprendre els últims engranatges d’aquestes capes de regulació. genètica, sinó també per plantejar-nos el seu ús clínic, com per exemple en l’avaluació de la malaltia mínima residual i el segon camp que permetrà créixer l’epigenètica és la seva disciplina filla: la epitranscriptòmica, que estudia les modificacions de l’ARN, que són moltes i riques, i les diferents modificacions que formen el codi d’histones. I el primer fàrmac epitranscriptòmic ha debutat en un assaig clínic en oncologia… Gaudim d’aquest nou viatge del coneixement”, va concloure.
Catedràtic de Genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Esteller dirigeix actualment l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras de Barcelona després d’haver liderat el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge. Entre altres guardons, ha rebut el Premi Carmen i Severo Ochoa de Recerca en Biologia Molecular, el Premi Nacional de Genètica, el Premi Rei Jaume I, el Premi Nacional de Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Premi Internacional Catalunya. És autor de més de 600 publicacions i la Universitat de Stanford ho considera un dels científics més citats a escala mundial.
