La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) protagonitza un ampli reportatge publicat el passat 31 de març al diari “Ara” en què el president de la Junta de Govern, Alfredo Rocafort, i un dels seus vicepresidents, Jaume Llopis, expliquen l’atzarosa història de l’entitat, el seu ressorgiment a les albors del segle XXI, la seva intensa vida acadèmica i les perspectives il·lusionants de futur. “Va néixer a Barcelona el 1914, aleshores sota el nom d’Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya, i ha patit diverses transformacions en els darrers 110 anys, fins a convertir-se en el que és ara: la casa de les grans veus científiques i econòmiques de tot el continent. L’agrupació va sorgir per la voluntat d’investigar, fomentar l’estudi i fer extensiu el coneixement científic en el sentit més ampli, expliquen Rocafort i Llopis”, s’inicia el reportatge, escrit per la periodista econòmica Carlota Serra. Destaquen també les fotografies que il·lustren el text, realitzades per Pere Virgili.
Després d’explicar el funcionament intern de l’Acadèmia i la reconeguda trajectòria acadèmica i professional dels seus acadèmics de nombre, els dos portaveus destaquen el paper dels acadèmics d’honor, entre els quals hi ha personalitats molt conegudes a Catalunya com ara l’inversor Dídac Lee o els tres germans Roca, Josep Roca, Joan Roca i Jordi Roca, i avancen que aviat se sumarà a aquesta prestigiosa nòmina el periodista Fernando Ónega. De la mateixa manera citen en aquest apartat, sabent que no hi són tots, figures de reconeixement internacional com Rosalía Arteaga, expresidenta de l’Equador; l’expresident de l’Uruguai Luis Alberto Lacalle o el cònsol general del Japó a Barcelona, Naohito Watanabe, així com 19 Premis Nobel de diverses especialitats, com Richard Roberts, premi Nobel de medicina el 1993; Sheldon Lee Glashow, Premi Nobel de Física el 1979; el Premi Nobel de Física el 1990, Jerome Isaac Friedman; el Premi Nobel de Química del 2004, Aaron Ciechanover, o Ada Yonath, Premi Nobel de Química del 2009.
Rocafort explica el difícil procés d’accés a la Reial Acadèmia: un acadèmic ha de proposar el nom del candidat, que se sotmet a una comissió d’admissions, després es porta a la Junta de Govern i finalment a la Junta General i un cop superat tot aquest recorregut se celebra l’acte d’ingrés amb plena solemnitat. “Quan es proposa algú és perquè hi ha un currículum excel·lent, sinó, ja no es proposa. Som molt escrupolosos a l’hora de permetre entrar gent nova, la prova és que podrien ser 150 i només són 100; alhora, quan un acadèmic compleix els 80 anys, passa a ser emèrit i deixa la plaça de numerari lliure”, detalla el president.
Després de repassar la centenària història de la Reial Corporació, les seves transformacions i els seus períodes més complexos, Rocafort s’atura a l’actual era. “El 2012, amb el canvi de govern i una nova junta, l’objectiu era fer de revulsiu per tornar a fer coses, perquè portava una temporada una mica adormida, i donar una solidesa i estabilitat financera a l’entitat, a través d’activitats i de reconeixement internacional. Quan vam entrar nosaltres, el 90% dels acadèmics eren catalans, però vam decidir obrir les portes primer a la resta d’Espanya i després al món”, assenyala l’acadèmic.
Pel que fa a l’activitat i la salut acadèmica i financera de la institució, Rocafort i Llopis apunten a les publicacions, la intensa vida acadèmica, les activitats d’ampli abast que es realitzen o projectes com Reptes Vitals per a una Nova Era i la constitució dels Ambaixadors Extraordinaris de la RAED, així com a les quotes dels mateixos acadèmics, com a garantia de viabilitat i futur. “Fem moltes, moltes activitats. Ara hem arribat d’unes jornades a Egipte on hem celebrat més de 15 ponències; l’any passat ho vam fer a les Galápagos, on es va fer un document per presentar les Nacions Unides; l’any que ve anirem a la Xina i el Japó; fem una bona quantitat de conferències, articles… Hi ha una producció científica molt important”, conclou Llopis.