Paula Plaza, doctora en Belles Arts, ha ingressat com a acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) durant una solemne cerimònia que s’ha celebrat aquest divendres, 19 de setembre, en el Cercle de l’Amistat 12 de Gener de Santa Cruz de Tenerife. La recipiendària ha llegit el discurs d’ingrés “Los que saben volar dentro de sí. Introducción al Art Brut”. Li ha respost en nom de la Reial Corporació l’acadèmic numerari Joan Francesc Pont. La sessió ha pogut seguir-se per streaming a través del canal de YouTube de la RAEU, on pot visualitzar-se.

L’experta ha presentat el denominat Art Brut, també conegut com a art marginal o Outsider Art, que sorgeix de les experiències vitals d’individus que sovint han viscut en la malaltia, la reclusió o la precarietat i han volgut o han tingut la necessitat vital de plasmar aquella experiència traumàtica o marginal mitjançant algun llenguatge artístic. En tots ells, la creació artística no respon a una recerca de reconeixement extern ni a les exigències del mercat, sinó a una necessitat profunda de resistència davant l’adversitat, ha explicat Plaça. En aquest moviment, ha assenyalat, destaquen els anomenats artistes purs, l’obra dels quals estableix una connexió íntima i inseparable amb la seva vida. Les seves creacions, lluny de ser simples expressions estètiques, funcionen com a refugi psíquic i com a medi de sublimar el patiment en formes simbòliques que interpel·len a l’art contemporani. Automatisme, mons alternatius o la canalització de traumes són alguns dels trets comuns a les seves creacions, que sovint esdevenen un autèntic acte de supervivència.

Per a la nova acadèmica, l’impacte de l’Art Brut a l’àmbit acadèmic i artístic ha estat notable, ja que ha obligat a repensar les concepcions tradicionals de l’art, acostant-lo a la dimensió terapèutica i transformadora. Tot i això, persisteix la paradoxa: mentre el sistema artístic busca autenticitat, tendeix a ignorar aquestes creacions radicals perquè no s’ajusten a les lògiques del mercat. Per a Plaza, defensar la llibertat d’aquests artistes significa custodiar un patrimoni humà i creatiu que revela com el dolor i la marginalitat poden convertir-se en força estètica, ja que el valor d’aquestes obres rau precisament en la puresa de la seva expressió, aliena a modes i coaccions externes. Una riquesa que, per a la recipiendària, no només amplia els horitzons de l’art, sinó que també convida a qüestionar els límits de la normalitat i la manera en què entenem la creativitat.

L’Art Brut va néixer després de la Segona Guerra Mundial a Europa com una reivindicació del que és marginal, espontani i terapèutic, en contrast amb un art oficial cada vegada més institucionalitzat. El pintor francès Jean Dubuffet va ser qui va popularitzar i va definir el concepte fascinat per les creacions de persones al marge de l’acadèmia, particularment interns en hospitals psiquiàtrics, presoners, autodidactes sense formació artística. Abans de Dubuffet, el psiquiatre alemany Hans Prinzhorn havia recopilat milers d’obres de pacients amb malalties mentals al seu llibre “Expressions de la bogeria”. Aquesta publicació va ser fonamental perquè mostrava com persones excloses del món artístic podien crear obres de gran potència expressiva. Dubuffet va fundar el 1947 la Companyia de l’Art Brut a París al costat del poeta André Breton i altres intel·lectuals i el 1976 va donar la seva col·lecció a la ciutat suïssa de Lausana, on es va crear la Col·lecció de l’Art Brut, que continua sent un referent internacional d’aquest corrent.

Discurs d’ingrés: “Los que saben volar dentro de sí. Introducción al Art Brut”