Borja Corcóstegui, cofundador i director mèdic i científic de l’Institut de Microcirurgia Ocular i de l’Escola Europea d’Estudis Avançats en Oftalmologia i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va desenvolupar durant el II Congrés Interdisciplinari de la RAED, celebrat el passat mes de febrer a l’Hotel Balneari Vichy Catalán, a Caldes de Malavella (Girona), l’actual concepte de visió artificial basada en els últims estudis amb cèl·lules mare, teràpia gènica i el desenvolupament de la retina electrònica amb una ponència que va portar precisament aquest títol: “Visión artificial”.
Pioner en la introducció i desenvolupament de la vitrectomia a Europa i precursor en la unió de la recerca clínica i genètica de retina, Corcóstegui va explicar de forma succinta i didàctica els actuals tractaments amb cèl·lules mare, teràpia gènica i implants retinians perquè persones amb escassa o nul·la visió aconsegueixin recuperar la vista.
Dr. Borja Corcóstegui
“Els requisits per poder fer servir qualsevol dels sistemes de visió artificial esmentats és que l’anatomia multicapes de la retina tingui una certa integritat de les cèl·lules transmissores i que les condicions de les cèl·lules bipolars i cèl·lules ganglionars tinguin un grau de funcionalitat per poder transmetre les sensacions lluminoses a través del nervi òptic. És a dir, que estiguin alterats els fotoreceptors, i que la pèrdua de visió sigui per una falta d’integritat de les cèl·lules fotoreceptores i de les cèl·lules de l’epiteli pigmentat que ajuden també en la funció receptora de manera fonamental. Moltes vegades també hi ha alteració dels petits vasos coroides formen un conjunt amb les estructures cel·lulars”, va assenyalar abans d’abordar el desenvolupament de les diferents tècniques.
Corcóstegui va explicar com l’ull és un model terapèutic ideal per estimular les cèl·lules supervivents en un procés patològic mitjançant els nous tractaments biològics. “Com que, amb la retina sana, tenim un privilegi immunològic que ens dóna de forma natural la barrera vascular retiniana, també la facilitat i objectivitat de les mesures funcionals de l’ull facilita la valoració de la seva eficàcia de la teràpia. La possibilitat d’una valoració de forma directa de les estructures retinianes fa que també l’ull contra-lateral pot actuar com a òrgan de control en no ser tractat si té una malaltia simètrica i, a més, és un òrgan aïllat en certa manera a la resta d’organisme”, va detallar.
