Teresa Freixes
Catedràtica de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al diari “ABC” el 3 de setembre de 2020
Teresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda a l’article “Durabilidad constitucional”, escrit al costat del també professor de Dret Constitucional Daniel Berzosa i publicat a l’edició del passat 3 de setembre del diari “ABC” la vigència que han de tenir els textos constitucionals o lleis fonamentals de les societats contemporànies ara que s’obre el debat sobre la suposada necessitat de reformular la Constitució espanyola i es considera la seva deslegitimitat en haver estat aprovada per una mínima proporció de l’actual població espanyola.
Dra. Teresa Freixes
“De la mateixa manera que estan en vigor Constitucions que no van ser aprovades en referèndum, no sempre s’exigeix aquest per aprovar la reforma constitucional. Aquesta observació ve al cas perquè, com els ulls del Guadiana, emergeix el debat sobre si, en haver estat aprovada la Constitució per referèndum del poble espanyol el 1978, bona part de la població actual no s’hauria pronunciat sobre ella i, com a conseqüència, hauria perdut la seva legitimitat, perquè regeix sense que aquesta l’hagi votat”, planteja la pròpia acadèmica el suposat debat.
Freixes enumera exemples propers i clars de països en els quals ni tan sols s’han ratificat les seves constitucions o lleis fonamentals, com és el cas del Regne Unit, Suècia, Dinamarca o Àustria. “Tampoc no va ser aprovada en referèndum la Constitució del 1931, cosa que obliden els nostres estimats republicans actuals. Sí que es va aprovar en referèndum la Constitució francesa després de la Segona Guerra Mundial, però, a Itàlia, només es va votar si s’optava per monarquia o república. Tampoc es va convocar a referèndum a Alemanya, que va adoptar la Llei Fonamental de Bonn, fins i tot sense assemblea constituent. Algú que conegui mínimament la teoria constitucional discuteix el caràcter democràtic d’aquests països, perquè no han votat la seva Constitució cada 20 anys?, es pregunta.
