Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va reflexionar sobre el concepte de l’estat de Dret en el marc de la Unió Europea i els mecanismes informals que existeixen en el si de la Unió en la conferència “El futuro de Europa: oportunidades ante retos compartidos y globales”, que va impartir el passat 15 de juliol dins del marc dels cursos de Campus Yuste 2021, organitzats per la Fundació Yuste.
L’acadèmica va explicar que l’estat de Dret és un dels valors de la Unió Europea fixat des dels seus primers textos legals fins a arribar al Tractat de Lisboa. “Aquesta Unió que sempre hem definit com a comunitat de Dret acull estructures jurídiques pròpies dels estats moderns que la fan molt més que una comunitat de caràcter bàsicament econòmic”, va assenyalar. L’estat de Dret a la UE, així mateix, obliga als estats que vulguin entrar a la Unió a respectar els seus valors. I a més inclou un procediment de sanció per la violació d’aquests valors.
Freixes va explicar que quan un partit d’ultradreta va entrar al Govern d’Àustria l’any 2000, el país va estar suspès en les institucions europees durant uns mesos, fins que es va comprovar que la política d’Àustria no suposava una amenaça. Això va passar llavors de facto, però ara ja existeix un article als reglaments de la Unió Europea que regula aquest tipus d’actuació que pot portar a la reclusió de l’estat afectat en la presa de decisions dels organismes europeus. “Encara no s’hi ha arribat a aplicar, tot i que s’ha demanat en algunes decisions dels governs de Romania, Hongria i, als últims temps, Polònia, ja que el règim disciplinari dels jutges polonesos no és compatible amb les lleis de la Unió”, va assenyalar.
Per determinar el compliment d’aquests valors, la Comissió de Venècia va redactar una completa guia sobre els criteris de verificació d’aquest estat de Dret que fixa la Unió Europea a cadascun dels estats amb relació a la seva ordenació jurídica, la divisió de poders, la independència dels seus organismes, les garanties processals o la no interferència entre jurisdiccions, entre altres elements. De la mateixa manera, com va explicar la vice-presidenta de la RAED, la justícia europea també està creant jurisprudència i diversos països ja han adaptat la seva legislació a sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Freixes va alertar, però, sobre la dificultat d’aplicar aquest reglament sancionador, tot i que sí està funcionant aquest organisme preventiu que genera una recomanació prèvia a l’estudi d’una sanció per l’incompliment de valors. I va assenyalar com a elements de l’organització de la UE que escapen i posen en risc l’estat de Dret propi l’existència d’organismes informals com ara l’Eurogrup o les reunions que se celebren sense una regulació específica que permeten la parcialitat en les seves decisions. Aspectes que, com va explicar la mateixa acadèmica, el col·lectiu Citizens pro Europe denunciarà davant els organismes europeus pertinents.
Dins del marc dels cursos de Campus Yuste, el Patronat de la Fundació Muñoz-Torrero va atorgar a Teresa Freixes el primer Premi Muñoz-Torrero als Valors Democràtics i Constitucionals.
