Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Real Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, presenta a la comunitat acadèmica l’article “La Unió Europea aposta per la biodiversitat”, que complementa les seves recents reflexions sobre el paper que tenen la Fundació i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) en aquest obligat canvi d’era on la humanitat es juga bona part del seu futur.
La Unió Europea aposta per la biodiversitat
L’estratègia sobre biodiversitat que la Unió Europea impulsa per a l’any 2030 és un pla global ambiciós i a llarg termini per protegir la naturalesa i revertir la degradació dels ecosistemes. L’estratègia té com a objectiu situar la biodiversitat d’Europa en el camí de la recuperació d’aquí a 2030 i, en aquest context, una part central del Pacte Verd Europeu també donarà suport a una recuperació verda a la nova normalitat i integrant els efectes de la pandèmia de Covid-19. L’objectiu d’aquesta estratègia és posar la biodiversitat d’Europa pel camí cap a la recuperació per al 2030 en benefici del bé comú, del clima i del planeta. L’estratègia també té l’objectiu de desenvolupar resiliència a la societat davant d’amenaces futures com l’escalfament global, les crisis econòmiques, les malalties, la inseguretat alimentària i la degradació dels ecosistemes.
Paisatges naturals a vista de Dron transformats per a l’agricultura. Aquests entorns mantenen una elevada biodiversitat que cal protegir per mantenir els serveis ecosistèmics dels quals depenem. Foto Miquel Ventura Monsó – Fundació RAED
L’estratègia també integra compromisos a mitjà termini com l’ampliació d’una xarxa més àmplia de zones protegides a la UE en l’àmbit continental i marí i, en aquesta línia, també s’incrementaran les zones actuals de la Xarxa Natura 2000, amb una protecció estricta per a les zones d’alt valor climàtic i biodiversitat. L’estratègia de la UE preveu mitjançant accions concretes, restaurar els ecosistemes degradats d’aquí al 2030 i gestionar-los de manera sostenible, abordant les causes principals de la pèrdua de biodiversitat. En aquest sentit de compromís, la UE està disposada a donar exemple per fer front a la crisi mundial de biodiversitat promovent el compliment del Conveni sobre la Diversitat Biològica.
Perquè aquesta estratègia tingui èxit és imprescindible desbloquejar fons econòmics per invertir en el desenvolupament d’accions efectives i perdurables de conservació de la biodiversitat, així com la posada en marxa d’un nou marc de governança millorat per garantir una bona implementació de l’estratègia. També cal fer un seguiment dels progressos i en la millora del coneixement, així com del finançament i les inversions i de protegir la naturalesa de la presa de decisions públiques i empresarials.
Informació dispersa i baix nivell de compliment de legislació
Tot i que es disposa de coneixements generals sobre l’estat de les costes i els mars que banyen els països europeus, aquesta informació és heterogènia, incompleta i no està actualitzada. Aquesta manca d’informació, sobretot a la Mediterrània, dificulta enormement establir prioritats per desenvolupar les estratègies de conservació de la biodiversitat d’una manera efectiva i perdurable. Una realitat que de forma reiterada s’ha expressat durant els darrers 15 anys en els informes i publicacions de la mateixa Agència Europea del Medi Ambient (EEA), de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i del Pla d’Acció Mediterrània (UNEP).
Tot i que la UE disposa d’una àmplia legislació per a la protecció del mar i de les costes d’Europa com és la Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina 2008/56/CE, la Política Pesquera Comuna (PPC), la Directiva Hàbitats 92/43/CEE i una altra legislació vinculant que a més impulsen l’estudi del medi marí litoral i de la recopilació de dades, estudis de referència demostren que el nivell de compliment és molt baix. En el cas de la Mediterrània pel fet que és un espai marítim comú amb un conglomerat de països amb cultures i governs molt diferents el nivell de compliment de les aliances per protegir la biodiversitat és encara més baix (“Prospección y balance del nivel de cumplimiento de los convenios internacionales para la conservación del entorno natural del Mediterráneo”, Ventura, M., Fundació Abertis, 2018).
Aquesta realitat de manca d’informació i d’incompliment de les normatives ens planteja una gran dificultat per tenir una imatge real i completa de l’estat dels mars d’Europa, de la seva qualitat ecològica, del seu estat de conservació i del valor dels serveis ecosistèmics que genera. Si bé és cert que algunes accions en l’àmbit regional estan donant bons resultats com el projecte Ospar i Helcom, no és la norma habitual a la Mediterrània on les polítiques sectorials i les competències entre les administracions estan poc definides igual que els sistemes per obtenir recursos destinats a la conservació.
Finalment, el programa Imap (Integrated Monitoring and Assessment Programme) de monitoratge i avaluació en el marc del Conveni de Barcelona se centra en l’estudi dindicadors comuns que han de mostrar lestat ambiental de les zones marines, les pressions antropogèniques i els seus impactes i, entre d’altres, els progressos necessaris per assolir els objectius de conservació. En general aquest és un programa complex i difícil d’implementar de manera eficaç, amb qualitat i a una escala que englobi l’entorn comú del Mediterrani.
La Directiva Marc de l’Aigua a Europa (DMA 2000/60/CEE) va constituir un bon instrument per a la gestió de les masses d’aigua marines del sistema costaner i per primera vegada es va aconseguir donar un mateix tractament que a les aigües continentals on es prioritza assegurar la qualitat de l’ecosistema, allunyant-se del mer concepte d’aprofitament de l’aigua com a recurs per si mateix. Però, tot i que la directiva ja fa 21 anys de recorregut, i hi ha un abans i un després en l’avenç i la coordinació entre països per a l’estudi i millorar la qualitat de les masses d’aigua costaneres, segons els últims informes de l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA, 2017-2020) s’observa un nivell de compliment heterogeni i desigual entre els països europeus, a més d’una transmissió i gestió de les dades limitades que dificulta tenir informació de qualitat i robusta per establir les accions necessàries de conservació perdurable dels ecosistemes litorals i de la seva biodiversitat.
La Directiva Marc de l’Aigua va plantejar un canvi radical en la manera de tractar i gestionar les masses d’aigües marines costaneres, donant-les un valor ecosistèmic essencial per a la conservació del paisatge i la biodiversitat. Costa nord del litoral de Platja d’Aro – Costa Brava – Girona. Foto Miquel Ventura Monsó – Fundació RAED
En resum, després de les darreres avaluacions realitzades en el marc de la UE per determinar el nivell, qualitat i extensió dels coneixements científics sobre l’estat real dels ecosistemes costaners i dels mars de la UE i de la Mediterrània encara hi ha les amenaces següents:
- Grans desviacions a la disponibilitat d’informació, els paràmetres utilitzats i les escales en què es van aplicar.
- Limitada capacitat de comparar les dades i la informació notificades per cada estat membre.
- S’ha detectat que hi ha una gran quantitat de dades essencials per a un bon diagnòstic que encara són desconegudes o no estan disponibles.
Analitzant tota la informació derivada de les accions de conservació de la biodiversitat de la UE i dels seus estats, de les iniciatives i projectes que s’han desenvolupat o s’estan implementant actualment hem de ser capaços de ser més efectius i aconseguir millors resultats a través d’una cooperació real i invertint els recursos necessaris tant a nivell econòmic com de personal especialitzat i infraestructures.
Sent honestos i fruit de la dilatada experiència del nostre equip de treball en temes de conservació de la biodiversitat, perquè tot això tingui sentit i funcioni cal poder implementar-lo a una escala local per després intentar extrapolar aquesta informació a una escala superior a nivell regional.
El municipi de Begur (Costa Brava – Girona) alberga un patrimoni natural excel·lent amb bells paisatges mediterranis amb relleus muntanyosos i horitzons marins de postal. És vital que per a la conservació d’aquest patrimoni genuí del qual depèn la seva principal activitat econòmica basada en el turisme s’obtinguin fons econòmics destinats a la conservació. Foto: Miquel Ventura Monsó – Fundació RAED.
Si bé és cert que els fons europeus són importants per assolir fites de l’estratègia sobre la conservació de la biodiversitat, seran del tot insuficients a mitjà i llarg termini i és per això que és imperatiu buscar solucions innovadores per progressar de manera segura i perdurable. Azul.In és l’acrònim del projecte que porta per títol “Valorització econòmica del capital marí litoral i models d’inversió en conservació local integrant la tecnologia Blockchain”, que la nostra organització ha presentat recentment a una nova convocatòria de la Fundació Biodiversitat per accedir a fons Next Generation. El projecte es basa que gràcies a l’accés al coneixement, l’evolució del concepte del capital natural, de l’economia ecològica i la irrupció de les noves tecnologies digitals permeten innovar i crear instruments útils per millorar la conservació de la biodiversitat. En aquest context, la Fundació RAED ha constituït un equip de multidisciplinar de tècnics i acadèmics de prestigi per impulsar aquest projecte amb l’objectiu de crear una eina eficaç que faci valdre el capital marí litoral a escala local des d’una perspectiva econòmica. L’objectiu és comptabilitzar aquest capital natural com un actiu econòmic de valor essencial per al seu ús sostenible i la generació de riquesa. El projecte també proposa crear un mètode innovador i replicable per obtenir els recursos econòmics necessaris per invertir de forma selectiva en la recuperació i conservació del capital natural marí (ecosistemes i biodiversitat) integrant el concepte NFT (Non-Fungible Token) en el marc de la tecnologia Blockchain.
En uns tres mesos sabrem si la proposta ha tingut èxit i ha aconseguit ser aprovada, cosa que ens datarà de recursos per implementar el projecte a escala local a tres zones pilot de la costa espanyola. Seguim endavant!
