Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic de número de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), destaca en una entrevista concedida al diari “La Vanguardia” i publicada a la seva edició del passat 10 de març el potencial de Barcelona per albergar qualsevol activitat vinculada a la supercomputació i el desenvolupament de la intel·ligència artificial. “Es compleixen 20 anys de la signatura del contracte perquè IBM fabriqués el primer supercomputador MareNostrum, al seu dia definit com ‘el més bell del món’ per la seva ubicació a la capella dessacralitzada de la Torre Girona, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya de Barcelona. Avui, la cinquena versió del MareNostrum ja no és en aquest lloc emblemàtic, sinó a l’edifici principal del Barcelona Supercomputing Center. El seu director, Mateo Valero, va liderar la seva gènesi des de molt abans”, introdueix l’entrevista el periodista especialitzat en noves tecnologies Francesc Bracero, amb qui l’acadèmic va mantenir una animada conversa.
“Podem dir que és un orgull que a Europa no hi ha dubte que avui som el millor centre ia nivell internacional jo en posaria dos a Amèrica i un al Japó, al mateix nivell que nostre. I ara no és que estiguem al mapa. Estem amb una xinxeta grossa -reflexiona Valero abans de mirar enrere i valorar aquestes dues dècades de trajectòria-. Si vint anys no són res, vint anys abans, fa quaranta, vam crear la llavor del que després va ser el Barcelona Supercomputing Center en l’àmbit de la universitat, tot plegat molt més petitó. Es va anomenar Centre Europeu de Paral·lelisme de Barcelona. IBM ens va donar una màquina que va ser la número 4 del món per 12 milions d’euros. Era una mena de regal. També he de dir que IBM feia tres tipus de supercomputadors i aquest era el primer que faria del tipus ‘commodity’. El maquinari era el que portaven els Power PC, portàtils. I amb el programari també ens la vam jugar i vam posar el sistema operatiu Linux. Ens deien: ‘Us estavellareu’. Primer, perquè aquests processadors no havien de fer una bona feina; i segon, perquè el Linux era una novetat”.
Dr. Mateo Valero
L’acadèmic recorda com el contracte entre totes les parts, amb la participació del Govern liderat per José María Aznar, es va signar dies abans dels atemptats de l’11-M. I com un alt càrrec del nou Govern de José Luis Rodríguez Zapatero s’hi va posar en contacte per veure si el projecte no era electoralista i tenia realment futur. “Em va dir: ‘Escolta, oi que això del MareNostrum va ser una tonteria d’Aznar per guanyar vots?’ Però, des de quan la ciència en aquest país fa guanyar vots? Li vaig dir: ‘No, perdoni, això és una cosa molt seriosa, que hi ha un contracte signat. Feu el que vulgueu, però Espanya ho haurà de pagar i costarà més’. O sigui, que vam néixer de casualitat”, recorda.
Valero explica que el primer MareNostrum es va instal·lar a la històrica capella on roman per no abandonar el campus i assenyala com la supercomputació és la que ha rescatat de l’oblit la tecnologia que promet transformar el món actual: la intel·ligència artificial. “Va ser important la visió que vam tenir, primer de la tecnologia, perquè és la que ha triomfat tant en programari com en maquinari i xarxes d’interconnexió, però va ser pioner a crear grups de recerca. A més d’enginyeria de maquinari i programari, ciències de la Terra i ciències de la vida. I encertem perquè són els dos temes més importants que hi ha. És que de vegades hem tingut sort. Gràcies al fet que hi havia moltes dades i els computadors van començar a ser ràpids, vam treure la intel·ligència artificial de l’armari, perquè estaven en un hivern polar. El concepte apareix el 56 i l’any 97 Deep Blue guanya Gary Kasparov“, conclou.
