Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ofereix els millors consells per al present recollits d’autors i escoles de l’Antiguitat als articles “Las enseñanzas de la escuela cínica”, “¿Por qué Platón aún está vigente?”, “La virtud según Aristóteles” i “20 máximas de Sócrates que deberías conocer”, publicats entre els passats 13 i 23 de juny a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “Las enseñanzas de la escuela cínica”, l’acadèmic assenyala com els filòsofs cínics com Diògens van reinterpretar la doctrina socràtica considerant que la civilització i la seva forma de vida eren un mal i que la felicitat era causada per una vivència simple i acord amb la natura. “Aquests filòsofs aspiraven a identificar-se amb la figura del gos, per la senzillesa i espontaneïtat de la vida canina. Usaven barba, portaven tabard d’estamenya (el tribó ja usat per Sòcrates), alforja i caiat, practicaven jocs de paraules a manera de metodologia: aquells que proposaven idees i teories incomprensibles, ells posaven el gest, l’humor i la ironia”, explica.
D’altra banda, a “¿Por qué Platón aún está vigente?”, Callabed esbossa la figura de qui passa per ser el deixeble favorit de Sòcrates, transmissor de la seva doctrina, totalment oral, i mestre d’Hipòcrates, pare de la medicina. “La filosofia neix a Plató com a resposta a una experiència tràgica com va ser la mort de Sòcrates, el seu mestre. Al seu criteri posava de manifest mal govern de l’Estat i una decadència dels valors, una degeneració dels costums i una legislació que havia de ser reformada. Ell va creure que l’ordre polític i social només es podia establir en funció de l’ordre còsmic que només la filosofia ens podia proporcionar”, resumeix l’expert.
A “La virtud según Aristóteles”, el president del Club de Pediatria Social aborda la figura de qui és considerat, juntament amb Plató, el pare de la filosofia occidental, un filòsof, lògic i científic que ha influït a Occident durant dos mil·lennis. “Amb Plató i Aristòtil la filosofia esdevé una doctrina de tipus sistemàtic que pretén explicar el món i la vida, amb la intenció d’organitzar-la millor i projectar un futur il·lusionant. Va compondre una veritable enciclopèdia de coneixements fins al segle IV aC i va acabar abandonant la forma platònica del diàleg literari per donar vida a uns tractats filosòfics i científics. Va organitzar el Liceu com un institut científic, amb la biblioteca, el museu de ciències naturals, el jardí botànic, on els seus deixebles a més de rebre formació filosòfica, actuaven com un equip d’investigadors en lògica, poètica, ètica, física, història natural, astronomia i biologia”, considera.
Finalment, a “20 máximas de Sócrates que deberías conocer”, Callabed presenta els principals postulats morals de Sòcrates, que buscava un saber universalment vàlid. “Va ser el creador de la seva escola i va anar divulgant les seves idees pels carrers, places i mercats. L’important per a ell era oferir la seva desinteressada ajuda als altres. Va practicar la caritat, va reconciliar enemics, va donar consell als que ho necessitaven, va combatre la submissió de la dona, va tractar que se suavitzés el tracte als esclaus. Va combatre els filòsofs sofistes. Era defensor de la maièutica, mirant d’il·luminar el millor que cadascú té dins de si mateix”, conclou.
