Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el passat 19 de novembre a la prestigiosa tribuna del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona la conferència “La representación artística de la infancia en la Francia del siglo XIX”, on va repassar de forma exhaustiva la imatge de la infància que han reflectit els artistes francesos durant aquest llarg període, més enllà d’escoles i corrents artístics.

Seguint a Émile Zola va orientar la seva exposició en dos punts: el marc descriptiu, amb la representació artística de la infància al segle XIX, i l’angle d’observació, el d’un doctor en Medicina, un pediatre. Dins del context sociocultural es va referir a les característiques de la Il·lustració que es va desenvolupar a França, Anglaterra, Alemanya i Suïssa remarcant les principals aportacions, com el cultiu de la raó i el dubte metòdic, la visió mecanicista de la natura no acceptant visions màgiques amb esperits i potències, l’enciclopedisme o reunió raonada de les ciències i les arts, el fonamental canvi de l’antropocentrisme al laïcisme, la consideració que l’home és bo per naturalesa i la instauració del liberalisme, amb la fi de les monarquies absolutes i el dret a una vida en llibertat, així com el dret a la propietat privada i a la felicitat.

Joaquín Callabed

Dr. Joaquín Callabed

Callabed va citar a figures clau per entendre la posterior representació artística de la infantesa com ara Jean-Jacques Rousseau, que en la seva filosofia va potenciar la lactància materna, va criticar el costum de deixar els nens a les dides i va suprimir l’embenat que impedia una adequada motricitat als lactants. A David Hume, que va ser el gran representant de l’empirisme i de la filosofia moral. I a John Locke, filòsof i metge, pare del liberalisme que posa fi a les monarquies absolutes. Cal passar de la caritat a la beneficència i l’Estat ha d’assumir els drets dels ciutadans.

Així mateix va citar el paper fonamental de pedagogs com ara Johann Heinrich Pestalozzi, que va dir que als nens se’ls ha de donar la possibilitat d’aprendre per si mateixos mitjançant activitat personal i joc. Friedrich Fröbel, creador de l’escola bressol amb la premissa que “els nens són petites plantes d’un jardí on el mestre és el jardiner”. I Maria Montessori, que va exposar la importància de l’educació i atenció als nens discapacitats.

Després d’esbossar la imatge dels nens en l’art clàssic, Callabed es va aturar a la imatge renovada que cobra la infància a la Il·lustració, on el nen, com el ciutadà, és un subjecte de dret. Una identitat que ja no perdrà i que es reforçarà a tots els corrents artístics de segle XIX. D’aquesta època va fer un intens buidatge analitzant l’obra amb referències a la infància de Jean-François Millet, Honoré Daumier, Gustave Courbet, Mary Cassatt, Berthe Morisot, Pierre-Auguste Renoir, Léon Frédéric, Albert Edelfelt, Fernad Pelez, Maria Bashkirtseff, Paul Gauguin, Louis-Léopold Boilly, Jules Bastien Lepage, Jules Breton, Virginie Demont Breton, Léon-Augustin L’Hermitte, Jean-Eugène Bouland, Léon-Bazille Perrault, Émile Munier, Eugène Carrière, Henry-Jules-Jean Geoffroy i William-Adolphe Bouguereau. Aquest repàs incloure tant una explicació de cada pintor com mostres de la seva obra.