Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), denuncia el que considera un “doble joc” del Govern mexicà en relació amb el crim organitzat dels càrtels del narcotràfic i el Govern federal dels Estats Units a l’article “El miedo al vecino del norte”, publicat al portal especialitzat Código Libre el 7 d’agost passat.
“Va transcendir davant els mitjans internacionals com és que quatre ciutadans nord-americans havien estat raptats pel crim organitzat a Matamoros, Tamaulipas. Davant el reclam i l’amenaça per part del Govern nord-americà de declarar com a terroristes els narcotraficants al país, el Govern federal mexicà va respondre amb una rapidesa única i en temps rècord que ha generat indignació i fins i tot vergonya: els desapareguts -dos morts, dos supervivents- van aparèixer i van ser alliberats, cosa que sens dubte fa pensar que el Govern mexicà disposa de totes les facilitats per trobar-lo parador de segrestats o desapareguts i no ho fa perquè no vol”, inicia la seva argumentació referint-se a aquesta presumpta connivència.
Per a Sada, aquest episodi es va donar, precisament, quan l’exfiscal general dels Estats Units, William Barr, va manifestar que el principal protector del crim organitzat al país és el president de Mèxic. Davant del que ha passat, els fiscals generals de 21 estats de la Unió Americana i diversos legisladors nord-americans, tant republicans com demòcrates, estan proposant que els càrtels siguin designats com a organitzacions terroristes pel president Joe Biden, cosa que des de Mèxic es rebutja.
“Certament, la història entre Mèxic i els Estats Units ha estat una història d’agressions constants d’aquella nació cap a la nostra des del 1822. Tot i això, el més trist en aquest cas és que la majoria dels mexicans, decebuts d’un president que els ha fallat en tot, ara miren amb bons ulls la possibilitat d’una intervenció militar del veí del nord, perquè pacifiqui i acabi fent el que el Govern mexicà, per contuberni amb la delinqüència, no ha volgut ni ha pogut fer”, conclou l’historiador.
