D’esquerra a dreta: Dr. José Ramón Calvo, Sra. Ana Durrruty, Dra. M. Àngels Calvo, Dr. Josep Moya
Maria Àngels Calvo, catedràtica del Departament d’Anatomia i Sanitat Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona, secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED); Josep Moya, psiquiatre especialitzat en persones en situacions de vulnerabilitat i acadèmic electe de la RAED, i Ana Durrruty, periodista i escriptora xilena i directora d’Ediciones de la Universidad San Sebastián de Chile, van reflexionar sobre els efectes que l’aïllament social provocat per la pandèmia ha tingut a la ciutadania al debat “Salut mental i desafiaments postpandèmia: una perspectiva des de l’acadèmia i les xarxes socials”, organitzat per l’Acadèmia i celebrat a la seva seu el passat 11 de maig. La sessió va estar dirigida i moderada per José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, director del Club d’Excel·lència d’Ubbiquo Business School i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED.
Els participants van coincidir que la pandèmia va canviar molts paradigmes de la societat actual i des de molts punts de vista planteja l’eclosió d’una nova era, en què el desafiament principal és la salut mental, coneguda en àmbits especialitzats com “la pandèmia silenciosa”, amb les múltiples conseqüències sobre les persones i la societat. En aquest sentit, Durruty va plantejar afrontar el problema des de la tecnologia, un àmbit que alhora que va portar el problema de l’aïllament social també pot aportar una solució. Com a exemple, va presentar l’aplicació mòbil Saluta, que proporciona orientació psicològica, escolta segura i psicoeducació. Actualment, hi ha un psicòleg real que respon a les preguntes quan una persona es connecta, però a partir del 2023 la idea és que amb la intel·ligència artificial aquesta persona faci altres funcions, com continuar recopilant informació perquè l’aplicació n’aprengui, tot i que sense abandonar en alguns moments l’atenció remota. Es constitueix així un ecosistema que combina telemedicina amb intel·ligència artificial i l’anomenat “machine learning”.
“Exposem l’escenari en què es produeix aquesta nova tecnologia per donar suport a les persones amb problemes de salut mental: distanciament físic, feina des de la llar, atur temporal, educació dels nens a la llar i manca de contacte físic amb els éssers estimats i amics. Sumem el temor al virus, la mort de familiars i coneguts, el bombardeig mediàtic de notícies negatives… Era evident que la salut mental de tots patiria, i continuarà patint, l’impacte d’aquesta veritable bomba emocional. Les darreres informacions donen compte que el 30% de les persones que efectivament va emmalaltir de Covid presenta problemes de salut mental”, va reflexionar Durruty.
L’autora també va advocar per l’ús de les xarxes socials per minimitzar els impactes psicològics de la pandèmia. Tant per la magnitud del desafiament i les oportunitats que ofereixen aquestes eines en ser pràcticament a l’abast de tothom, com per l’ús responsable que li donen cada vegada més professionals de la salut en la relació amb els pacients o potencials pacients. “Un altíssim percentatge de persones revisa els resultats dels seus exàmens i busca resposta a internet abans i després de visitar un doctor. I estic parlant de persones amb alta formació intel·lectual. Aquest procés es va accelerar amb la pandèmia. Les xarxes socials van ser la millor companyia per a bé i per a mal de milions de persones en quarantena”, va assenyalar. Durruty va advocar per realitzar capacitacions per a acadèmics i científics en l’ús de xarxes socials, crear cursos online per a “influencers”, on una institució com la RAED ofereixi informació actualitzada i els obri la porta del mètode científic de validació de la informació i fins i tot elaborar una base de fonts fiables que pugui ser divulgada entre aquests “influencers”.
Els participants es van remetre a informes com el dut a terme per la prestigiosa Clínica Mayo, que el gener passat advertia d’un augment considerable en el nombre d’adults als Estats Units que reporten símptomes d’estrès, ansietat, depressió i insomni davant les xifres prèvies a la pandèmia. Així mateix, certificava que algunes persones han augmentat el consum d’alcohol o drogues il·lícites, ja que pensen que els poden ajudar a afrontar les pors sobre la pandèmia, per més que consumir aquestes substàncies pot empitjorar l’ansietat i la depressió. Així mateix, aquest tipus de perfils acabarà tenint pitjor diagnòstic i evolució si contrauen la Covid-19.
D’altra banda, Unicef va informar sobre un estudi fet sobre adolescents llatinoamericans que dona compte d’un important impacte sobre la seva salut mental. A l’ansietat i la depressió se suma que la meitat dels joves sent ara menys motivació i un 40% es considera pessimista sobre el seu futur. L’Organització Mundial de la Salut també ha destacat que la Covid serà la font més gran de problemes mentals. La pandèmia va canviar molts paràmetres de la vida actual i aquests grans canvis que van impactar la vida a la societat per enfrontar l’amenaça han tingut un correlat a cada individu.
Maria Àngels Calvo i Josep Moya, per la seva banda, van exposar les conclusions de l’estudi “Anàlisi prospectiva dels canvis en les relacions interpersonals en el context de la pandèmia de la Covid-19”, impulsat per la mateixa Acadèmia amb la col·laboració d’altres acadèmics, entre ells el mateix José Ramón Calvo. El punt de partida de l’anàlisi era dilucidar com la pandèmia i el confinament han modificat i modificaran els hàbits de relació social dels ciutadans. És a dir, si es veuran afectats de manera considerable i generaran noves modalitats de relació, en què els mètodes telemàtics tindran un protagonisme molt més gran. Per això, els seus autors van fer un estudi prospectiu basat en les opinions d’experts que no es va recolzar en estudis tècnics de projecció del present cap al futur en un pla estrictament cientificotecnològic, sinó que va rebre parers de persones de diferents àrees de coneixement i situa les aproximacions a l’evolució de la tecnologia en el marc de l’evolució econòmica i social.
Després d’un mètode exhaustiu d’entrevistes personals amb aquests especialistes, l’estudi conclou de manera genèrica que la situació serà diferent després de la pandèmia i afectarà totes les àrees de la vida: salut, economia, educació, treball, cultura i relacions socials. Així mateix, les relacions interpersonals estaran condicionades per certa paranoia social encoratjada per la desconfiança, la mateixa que s’ha instal·lat cap als estaments polítics per la incoherència d’algunes de les decisions i la sensació d’injustícia. El nou escenari és també el de la instauració del teletreball i la formació en línia i de la mateixa manera el de més bretxa social i de normalització del patiment per a bona part de la població. Menció a part mereix el duel incomplet que arrosseguen moltes famílies que no s’han pogut acomiadar dels seus éssers estimats en els períodes més durs de la pandèmia.
