Jaume Llopis, professor d’IESE Business School i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va llegir el 20 de juny passat, a la Sala de Graus del Campus Barcelona de la La Salle – Universitat Ramon Llull, la tesi doctoral “La dirección general en la era de la hiperconectividad: las nuevas coordenadas”, que està dirigida pels doctors August Climent i l’acadèmic de número de la RAED José Daniel Barquero. La recerca aborda les grans transformacions que han hagut d’emprendre les grans corporacions empresarials a la darrera dècada, en un entorn en què s’ha alternat la màxima competitivitat amb una greu crisi global provocada per la pandèmia que ha accelerat els processos de digitalització, hiperconnectivitat i sentit humanista, alhora que es replantejaven les bases de la globalització.
Dr. Jaume Llopis
“En els darrers deu o quinze anys s’han produït canvis de gran rellevància a l’escenari competitiu que han empès les empreses a abordar grans transformacions en els seus sistemes d’organització i gestió. Tot i això, se sap poc sobre l’impacte que totes aquestes transformacions han tingut sobre el dia a dia del director general i sobre com els màxims responsables de les organitzacions adapten els seus rols, funcions i prioritats a les noves exigències. L’objectiu d’aquest treball és estudiar com els canvis en l’entorn competitiu i els que les mateixes organitzacions, alhora, han emprès per adaptar-s’hi, estan reconfigurant els rols i les tasques que exerceixen els directius i, particularment, l’alta direcció”, va assenyalar Llopis en la presentació del seu estudi.
El reconegut gestor i teòric de la gestió empresarial ha combinat en aquest treball la recerca teòrica, basada en l’anàlisi de la literatura recent, amb la investigació empírica, fonamentada en un treball de camp realitzat sobre una mostra representativa de 52 alts directius. Els resultats obtinguts demostren que tant els canvis en l’entorn competitiu com les transformacions emprades per les mateixes organitzacions per adaptar-s’hi estan reconfigurant els rols, prioritats i estils de direcció dels seus màxims executius, modificant l’enfocament i l’abast de les seves responsabilitats, transformant-ne la manera d’exercir el lideratge i incorporant noves variables a les estratègies de direcció.
El treball conclou amb una sèrie de propostes per a la revisió, actualització i adaptació dels rols i prioritats directives a les noves condicions competitives i organitzatives que s’imposen a les organitzacions del segle XXI: l’èmfasi en propòsit, visió, missió i valors; la creació d’una identitat corporativa potent i atractiva; l’adopció de nous estils de lideratge; una direcció més orientada a l’exterior i amb més atenció als anomenats ‘stakeholders’ o partícips del procés empresarial; el focus en les persones i en el desenvolupament; la importància de la capacitació i de l’aprenentatge organitzatiu, i la presa de decisions més ràpides i freqüents.
