Dr. Antonio Alarcó
Antonio Alarcó, senador per Tenerife, catedràtic de Cirurgia de la Universitat de La Laguna i director de la seva Càtedra de Telemedicina, Robòtica i Telecirurgia i acadèmic numerari electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va publicar el passat 20 d’abril al diari “La Razón” l’article “Cinco años de coronavirus: la necesidad de una auditoría científica”, on planteja el que al seu entendre suposa la urgència de realitzar una auditoria científica que aclareixi amb transparència el que va passar durant la pandèmia a Espanya, identifiqui errors i serveixi de base per a futures polítiques sanitàries. Ja que, com argumenta, malgrat l’impacte devastador a la societat i al sistema de salut persisteixen buits importants, com la falta de reconeixement de la professió sanitària com professió de risc i l’absència d’una estratègia nacional postpandèmia.
“Quan es parla d’una efemèride, de qualsevol mena, i en aquest cas d’una gran tragèdia, com és la pandèmia de la Covid-19, tenim també l’obligació de fer una epicrisis, és a dir, història clínica completa i antecedents. Per tot això, parlar de la pandèmia obliga a una bona informació periodística i de divulgació científica i és necessari fer-ho així. El primer que crida l’atenció en els antecedents oficials és que la data de començament és dispar i, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 31 de desembre del 2019 la comissió municipal de salut de Wuhan (Xina) descriu uns casos de pneumònia vírica que els va cridar poderosament l’atenció a l’oficina d’aquest organisme encarregada d’aquests menesters. L’OMS va activar ràpidament l’1 de gener del 2020 els sistemes d’emergència; el 4 de gener ja havia publicat el seu primer conjunt d’orientacions exhaustives per a tots els països i el 13 de gener es comuniquen els primers resultats de laboratori del coronavirus SARS-CoV-2. Com es veu, a Espanya, el Ministeri de Sanitat (Fernando Simón) no pren cap mesura i, és més, diu a començaments de març que no existeix cap problema important i que a Espanya només veuríem quatre o cinc casos no significatius, per la qual cosa no es recomana cap mesura preventiva”, inicia la seva reflexió.
Com recorda l’expert, a començaments del 2020 Espanya mantenia els seus aeroports i fronteres obertes i va permetre esdeveniments multitudinaris fins al 8 de març, data que l’article qualifica com un punt d’inflexió i “bomba vírica”. A partir d’aquí, prossegueix, el país va patir un col·lapse sanitari sense precedents, sense un comitè científic establert, i amb més de dos milions de contagis en una setmana, el que va exposar les debilitats del seu sistema de resposta. Contrasta el cas de les Canàries, on es va detectar el primer cas importat de Covid-19 a Europa, un turista alemany a la Gomera. Allà, la llavors consellera de Sanitat, Teresa Cruz, va implementar mesures d’aïllament estrictes, que van resultar eficaces. Malgrat això, va ser destituïda, la qual cosa reflecteix el tractament erràtic de la gestió política de la pandèmia.
Per a Alarcó, la gestió a Espanya de la crisi va estar marcada per la falta d’un comitè científic estable que orientés les polítiques públiques, afegit a un excés d’informació contradictòria que va augmentar la confusió pública. Avui dia, encara no s’ha fet una revisió sistemàtica d’aquestes decisions. Al seu article, l’expert denuncia que Espanya va ser el país amb més sanitaris encomanats, més de 146.000, amb una mortalitat sense precedents en aquest col·lectiu. Malgrat el seu paper clau, encara no se’ls reconeix com a professió de risc, la qual cosa limita la seva protecció laboral i social. Un dels assoliments més destacats, d’altra banda, va ser el desenvolupament en temps rècord de vacunes amb tecnologia d’ARN missatger, que van marcar una fita en la ciència mèdica. Investigadors clau van rebre el Premi Nobel i altres reconeixements internacionals. Tot i això, la velocitat de desenvolupament també va alimentar desinformació i resistència en part de la població.
Cinc anys després, conclou Alarcó, persisteixen efectes importants com la Covid persistent, que afecta més de dos milions de persones a Espanya, i trastorns psicològics no tractats adequadament. La proposta d’una Estratègia Nacional de Reconstrucció Psicològica no ha estat materialitzada, la qual cosa evidencia l’abandonament de les seqüeles humanes i socials de la pandèmia. El text acaba amb una crida a l’acció: la realització urgent d’una auditoria científica independent, tal com ho han sol·licitat entitats com la revista “The Lancet” i la Fundació Bloomberg. Aquesta auditoria permetria conèixer amb evidència què va fallar, què es va fer bé i què ha de millorar-se per a futures emergències sanitàries.
Reconegut metge i científic, Alarcó és membre de la Junta Directiva de la Unió Europea de Metges Especialistes i governador per a Espanya del Col·legi Internacional de Cirurgians, a més d’ocupar la Presidència de l’Associació Canària d’Educació Mèdica. És així mateix president honorífic de la Societat Canària de Cirurgia i ha publicat en revistes internacionals de reconegut prestigi.
