Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda el paper que pot arribar a jugar la melatonina, una molècula d’origen natural coneguda fonamentalment pel seu paper regulador del cicle son-vigília i la seva activitat antioxidant, en la lluita contra el càncer a l’article “Melatonina: la ‘asesina inteligente’ para combatir el cáncer”, publicat al portal de divulgació científica The Conversation el passat 9 de setembre i reproduït en diversos mitjans digitals. López Muñoz signa el treball juntament amb Alejandro Romero Martínez, professor de Toxicologia de la Universitat Complutense de Madrid, i Emilio Gil Martín, professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Vigo.
Els tres investigadors assenyalen les propietats anticancerígenes destacades d’aquesta substància, que ha d’ajudar juntament amb la detecció precoç i els tractaments a la carta en el combat específic d’una malaltia que engloba més de 100 entitats patològiques diferents, amb diferents teixits d’origen i maneres de desenvolupament. D’entrada, asseguren, nombroses dades experimentals evidencien que pot frenar l’evolució del càncer en diferents etapes del cicle tumoral, des de la transformació cel·lular inicial fins a la metàstasi. “La melatonina impedeix la divisió cel·lular i la formació de nous vasos sanguinis que nodreixen el càncer. A la qual cosa se suma que, depenent del tipus de tumor i de la dosi, bé per si o juntament amb altres fàrmacs usats en quimioteràpia, té el potencial de prevenir la iniciació de tumors, i la capacitat terapèutica de retardar la progressió maligna i propagació metastàtica”, assenyalen.
Dr. Francisco López Muñoz
Els experts proposen incloure la melatonina als tractaments dissenyats d’acord amb els paràmetres del sistema circadiari, que aconsegueixen augmentar l’eficàcia i la tolerabilitat dels fàrmacs, i afegeixen que fins i tot en processos cancerosos que no responen directament a la melatonina s’ha demostrat que aquesta molècula pot sensibilitzar les cèl·lules canceroses i reforçar l’efectivitat dels tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, fent que els tumors prèviament quimiorresistents es tornin sensibles a aquestes teràpies. “Una troballa particularment rellevant és que la melatonina hagi demostrat aquests beneficis, tant en estudis amb animals com en humans, sense efectes adversos significatius i en un ampli rang de concentracions, cosa que li ha valgut ser anomenada com a ‘assassina intel·ligent'”, asseguren.
“Tenint en compte la seva activitat farmacològica i eficàcia clínica, la melatonina mereix ser considerada un important recurs de salut pública, com ho prova que el Departament de Salut dels Estats Units hagi liderat un estudi en profunditat dels nombrosos beneficis de la suplementació amb melatonina per al tractament de pacients amb càncer. En aquest sentit, l’estratègia de combinar quimioteràpics amb melatonina podria limitar els efectes secundaris dels primers sobre les cèl·lules normals, permetent augmentar les dosis actives dels fàrmacs sense exacerbar-ne la toxicitat. Aquesta innocuïtat és crucial per a la gestió clínica dels pacients amb càncer”, conclouen, apuntant fins i tot l’ús preventiu que pot jugar aquesta molècula, ja que es va reduint a l’organisme amb l’edat.
