Dr. Javier Aranceta
Javier Aranceta, president del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària i de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Gastronomia i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre la cuina tradicional en una entrevista que va concedir al diari “Noticias de Navarra” arran del XV Congrés de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, que es va celebrar l’octubre passat a la Universitat de Deusto. La cita va abordar els nous avenços en salut pública nutricional, els projectes col·laboratius en l’àmbit de la nutrició comunitària i el foment d’aliments quilòmetre zero, com recullen les noves Guies Alimentàries per a la Població d’aquest 2025. També es va parlar d’educació nutricional i culinària donada en escoles, millorar els menús col·lectius, més control dels continguts de pesticides, metalls pesants i microplàstics als aliments i programes de capacitació nutricional per a adults, com recull la publicació.
“Les mesures clàssiques -dieta equilibrada, exercici, no fumar ni prendre alcohol…- són sempre necessàries, però no sempre suficients perquè l’obesitat i altres problemes de salut tenen components genètics o metabòlics que necessiten acompanyar els estils de vida saludables amb un component col·laboratiu, en certs casos un fàrmac, que millori la intervenció. Les administracions en tots els seus nivells d’actuació tenen un rol clau per a la promoció de la salut. El primer nivell i potser més important és el municipal, perquè és la primera línia de l’entorn de proximitat. Però aquests projectes necessiten organització, finançament específic i professionals qualificats”, va reflexionar l’expert.
L’acadèmic va apel·lar a la responsabilitat d’aquestes administracions a prioritzar l’educació nutricional i facilitar entorns saludables en els entorns i col·lectius en els quals s’han detectat hàbits alimentaris poc saludables, a fi de millorar la salut pública i el benestar social i, al seu torn, reduir la despesa sanitària. Per això, va advocar per recuperar la dieta tradicional. “La cuina de l’àvia no té possible competidor ni en sabor ni en salut. El menjar preparat pot ser un complement d’interès gestionat amb criteri. Alguns plats com el lluç en salsa verda, el pollastre rostit, les mandonguilles de bacallà, etc… poden ajudar-nos a complementar un menjar o sopar a base d’amanida o verdura al vapor. Els processats i ultraprocessats no tenen interès per portar a casa. Necessitem organitzar-nos millor amb les compres i el temps de cuinat, cuinar segons el cap de setmana per congelar i refrigerar. La col·laboració de tots els membres de la família millora molt el panorama”, va assenyalar.
“Necessitem suport perquè l’educació nutricional i culinària es doni als centres d’educació primària i secundària i la millora als menús col·lectius (escolars, empresa, residències de gent gran…). A més d’una posada en marxa de programes de capacitació i habilitats per a adults grans (comprar, cuinar, conservar, dinar i descansar). I un control més gran dels continguts de pesticides, metalls pesants i microplàstics als productes alimentaris”, va concloure.
Aranceta va convertir en un referent les “12 eses” del que al seu entendre s’ha de considerar la gastronomia saludable al segle XXI: salut, sabor, sostenibilitat, seguretat alimentària, sobirania alimentària, solidaritat alimentària, socialització, suficiència, satisfacció, singularitat, salari just i sensorialidad. L’acadèmic destaca la importància de l’alimentació en la salut i en aquest sentit incideix en la dieta mediterrània com un estil de vida saludable, sense que això entri en detriment amb després de dietes estudiades i avalades per l’Organització Mundial de la Salut. Així mateix emfatitza a les seves publicacions la necessitat de considerar l’impacte ambiental dels aliments i la importància de la seguretat alimentària. Sense oblidar la importància que també en aquest àmbit té l’autonomia dels agricultors i ramaders a la producció d’aliments.
