Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED), aborda la història de la medicina a partir d’alguns dels seus grans referents als articles “Francisco Vallés, el ‘divino Galeno español’ creador de la anatomía patológica moderna”, “Gómez Pereira, el filósofo médico humanista crítico con Galeno y predecesor de Descartes”, “El ‘annus horribilis‘ de Ramón y Cajal en Jaca” i “Tres preguntas sobre la medicina actual“, publicats entre el passat mes de juliol a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “Francisco Vallés, el ‘divino Galeno español’ creador de la anatomía patológica moderna”, el president del Club de Pediatria Social recupera la figura i el significat del creador de l’examen de l’anomenat Protomedicato per a tots els llicenciats en medicina al segle XVI. “Va estudiar a diverses ciutats europees, cosa que li va fer entrar en contacte amb Andrea Vesalio, al qual succeirà el 1572 com a metge personal de Felip II, nomenant-li metge de cambra i protomèdic general dels regnes i senyorius de Castella, el càrrec mèdic més elevat d’Espanya, assolit gran prestigi professional i reconeixement com a intel·lectual. Va ser aquest rei el que el va qualificar de ‘Diví’, en curar-lo d’una crisi de gota i el va nomenar protomèdic, títol que no representava només posseïdor de coneixements mèdics, sinó que requeria també molt seny, honestedat i just tracte”, resumeix.
Per la seva banda, a “Gómez Pereira, el filósofo médico humanista crítico con Galeno y predecesor de Descartes”, Callabed rememora la figura d’una altra figura de referència al segle XVI espanyol, un filòsof, afamat mèdic, humanista i enginyer que al camp de la medicina va rebutjar els conceptes medievals proposant l’aplicació dels empírics. “Gómez Pereira ha passat a la història sobretot pels seus escrits, particularment per les seves obres ‘Antoniana Margarita’ i ‘Novae veraeque Medicinae’, el contingut de la qual és exclusivament mèdic. Se centra en l’estudi de les febres (les causes i els tipus) i en certes malalties concretes com la lepra o la verola, entre d’altres. En aquesta obra, que va dedicar a l’infant Carles, s’enfronta a les idees de Galè i d’Aristòtil, així com a la tradició medieval del ‘magister dixit'”, explica.
L’acadèmic incideix a la figura de Santiago Ramón y Cajal, que ha estudiat en profunditat, a “El ‘annus horribilis’ de Ramón y Cajal en Jaca”, on explica els atzarosos estudis del futur Premi Nobel de Medicina. “Santiago Ramón y Cajal defugia el tracte amb els seus companys de joc. Segurament recordava la seva colla d’Ayerbe i els seus jocs a l’aire lliure sense cap tutela. La tristesa l’acompanya sempre. Per sort trobava a l’art i a la contemplació de la natura grans consols. Les muntanyes i paisatges que envolten la ciutat del riu Aragó li feien oblidar les xafogors i tristeses escolars. Les seves passejades per la natura eren molt habituals”, explica l’expert recolzant-se a les memòries del reconegut metge.
Finalment, a “Tres preguntas sobre la medicina actual” l’acadèmic tracta d’abordar de manera succinta la situació de la medicina, els seus professionals i els pacients en aquest segle XXI amb l’ajuda de pensadors com Michel Foucault, Plató, Pedro Laín Entralgo, Juan Rof Carballo, Xavier Zubiri i els filòsofs grecs, entre d’altres. “La professió passa un mal moment: ¿potser la medicina ha de ser un conjunt de tècniques de curació?, ¿el metge ha de ser únicament un tècnic en salut?, ¿el pacient és només un malalt?…”, planteja amb qüestions per passar a oferir les respostes que aquestes i altres preguntes similars han ofert les figures del pensament i la ciència que presenta, així com algunes altres.