Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona, president de la Fundació Antoni Gaudí per a les Grans Ciutats i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al diari “La Vanguardia” l’11 de juliol de 2021
Cardenal Lluís Martínez Sistach
Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona, president de la Fundació Antoni Gaudí per a les Grans Ciutats i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), planteja crear espais de culte no sacralitzats o mantenir aquesta funció als temples dessacralitzats en l’article “Què destí donar a les esglésies sense culte?”, que va publicar al diari “La Vanguardia” l’11 de juliol fent-se ressò de les conclusions del congrés “Déu ja no viu aquí?”, que va debatre la destinació dels espais religiosos ja en desús.
“Fa uns anys es va celebrar un congrés internacional sobre la realitat creixent de tancament d’esglésies i temples, especialment a l’occident europeu, però també als Estats Units i Canadà. Les causes d’aquest fenomen són diverses. La constatació que moltes esglésies, necessàries fins fa uns anys, ara ja no ho són, a causa de la manca de fidels, a l’escassetat de clergat o a una distribució diferent de la població a les ciutats i a les àrees rurals com també a la concentració de les parròquies en una unitat pastoral que pot comportar que alguna església sigui innecessària”, inicia l’acadèmic seva exposició.
Per a Martínez Sistach, el lament davant aquesta situació des de l’Església o els fidels no és el camí, ja que al llarg de tota la història dels fenòmens demogràfics i sociològics han marcat l’ús i desús d’edificis religiosos. En aquest sentit, apunta a unes paraules de papa Francesc en aquest mateix sentit: “Aquesta realitat s’ha de veure a l’Església no amb ansietat, sinó com un signe dels temps que ens convida a la reflexió i ens obliga a adaptar-nos-en. Els béns eclesiàstics no tenen un valor absolut i de vegades és necessari posar-los al servei de l’ésser humà i especialment al servei dels pobres”. Tenint en compte aquesta reflexió, l’acadèmic d’honor de la RAED creu que algunes d’aquestes esglésies sense culte podrien dedicar-se a l’acollida i atenció a les persones pobres i necessitades.
“La gran ciutat, a més, ha necessitat que hi hagi esglésies que estiguin obertes i siguin llocs de silenci, de trobada i de pregària. Davant la solitud i l’aïllament en què viuen moltes persones a les grans ciutats, l’assistència religiosa és fonamental, amb l’acollida i el discerniment. El papa Francesc, referint-se a les grans ciutats, diu que cal ‘imaginar espais de pregària i de comunió amb característiques innovadores, més atractives i significativa per a les poblacions urbanes’. La gran ciutat provoca ferides psicològiques i morals, però també espirituals, que han de ser curades a la relació amb Déu i a les relacions personals afavorides per una acollida atenta, senzilla i dialogant, amb un ambient de silenci i recolliment que es crea a l’interior de les esglésies, facilitat per la música litúrgica o espiritual”, conclou Martínez Sistach.
